Cada any una figura internacional del món del teatre fa un missatge coincidint amb el Dia Mundial del Teatre. Aquest 27 de març de 2025, la persona triada és Teodor Terzòpoulos.
Teodor Terzòpoulos és un director i escriptor grec, inspirador i actual president de la Comissió Nacional de l’Olimpíada Teatral.
Nascut el 1947, va formar-se a Atenes i Berlín Est. El 1986, amb l’obra Les Bacants d’Eurípides va tenir un gran èxit internacional, inclòs el reconeixement, aquell mateix any, a Barcelona, amb el Premi Lorca.
Durant la seva carrera ha dirigit nombroses tragèdies gregues clàssiques, i també obres modernes gregues i europees, en festivals i teatres d’arreu del món. Ha estat premiat a Rússia, Brasil, Corea del Sud, Índia, Colòmbia, Turquia i Xina.
MANIFEST
¿Pot, el teatre, parar l’orella al crit de socors que profereix la nostra època, en un món amb ciutadans en fallida, immersos en les cel·les de la realitat virtual, atrinxerats en llur privadesa asfixiant? ¿En un món amb existències robòtiques dins d’un absolut sistema de control i de repressió en tots els àmbits de la vida?
¿Es preocupa, el teatre, per la catàstrofe ecològica, per l’escalfament de la terra, per les incomptables pèrdues de la diversitat biològica, per la contaminació dels oceans, pel desglaç dels pols, per l’augment dels incendis dels boscos i pels fenòmens de les condicions atmosfèriques extremes? ¿Pot, el teatre, esdevenir una peça activa de l’ecosistema? El teatre observa atentament el fenomen que té conseqüències humanes al nostre planeta des de fa molts anys, però troba dificultats a tractar amb aquest problema.
¿Té por, el teatre, per la situació humana que va donant forma al segle XXI, en el qual el ciutadà actua i es comporta a partir d’interessos polítics i econòmics, a partir de xarxes d’informació i d’empreses que s’ocupen de la formació d’opinió pública? ¿Un segle en el qual, els mitjans de comunicació en xarxa, per bé que la facilitin, constitueixen la més gran coartada de la comunicació, per què ofereixen la necessària distància de seguretat amb relació a l’Altre?
Un sentiment difús i ampli de temor davant de l’Altre, davant d’allò que és diferent, d’allò que és estranger senyoreja en els nostres pensaments i en les nostres actuacions.
¿Pot, el teatre, funcionar com un laboratori de coexistència de les diferències, sense prendre en consideració la ferida que sagna? La ferida sagna i ens convida a que tornem a refer el Mite. I, com diu HeinerMüller*: “El mite és una acumulació, un aparell, en el qual poden incorporar-se contínuament nous i diferents ginys. Transmet energia, fins que la velocitat que va augmentant destrueix el cicle de la civilització”, i jo afegiria, “el cicle de la barbàrie”.
¿Pot, el projector de teatre, il·luminar la ferida social i, tot enganyant-se, no il·luminar-se a si mateix?
Preguntes que no troben respostes concretes, perquè el teatre existeix i gaudeix de llarga vida gràcies, precisament, a les preguntes que romanen sense resposta.
Preguntes que ja va generar Diònisos en depassar, des del seu lloc natal, l’ara d’orquestra del teatre antic i continuar en silenci el seu viatge d’exiliat cap a tots els indrets de guerra, avui, Dia Mundial del Teatre.
Mirem Diònisos directament als ulls, el déu extàtic del teatre i del mite, que uneix passat, present i futur, fill de dos orígens, de Zeus i de Semele, expressió d’identitats inestables, dona i home, de caràcter colèric i alhora serè, déu i animal, a mig camí entre la bogeria i la lògica, entre la rauxa i el seny, ordre i caos, un acròbata al límit de la vida i de la mort.
Diònisos estableix la pregunta essencial i fonamental, “De què es tracta?”, pregunta que mobilitza l’autor a orientar-se cap a una recerca més i més profunda de l’arrel del mite i de les múltiples dimensions de l’enigma humà. Necessitem nous models narratius orientats al conreu de la memòria i al desenvolupament d’una nova ètica i d’una nova responsabilitat política, per tal de sortir de la multiforme dictadura de l’actual edat mitjana.
*Dramaturg i poeta alemany (1929 – 1995). N. de la T
Teodor Terzòpoulos
Dia Mundial del Teatre 2025
Traducció del text al català: Montserrat Gallart.
Altres manifestos
- Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya.
- Associació de Professionals de la Interpretació i la Direcció de Catalunya.
Espai d'Arts Escèniques de Sant Quirze del Vallès 