Càsting per fer “Cop de rock” a Mataró

L’Aula de Teatre de Mataró engega una nova producció semiprofessional per a futurs artistes i joves talents a partir de 16 anys que els emocioni el teatre musical. El 26 de juliol s’estrenarà, al mateix Espai Familiar, un dels grans èxits de Dagoll Dagom: “COP DE ROCK”. Serà sota la direcció d’un trio de luxe d’àmplia experiència en el teatre musical: l’actor mataroní Marc Flynn, el director musical i actor Dídac Flores i l’actriu i coreògrafa Desireé Moreno.

Properament, s’obrirà un procés d’audicions per escollir els actors i actrius que formaran part del repartiment i que treballaran des de finals de juny fins a l’estrena. Un càsting que va adreçat a actors no professionals, però que tinguin una base en el teatre musical i que vulguin ampliar els seus coneixements en les 3 disciplines del gènere.

Els actors i actrius seleccionats treballaran durant un mes per la mostra final, però alhora també rebran l’aprenentatge i experiència d’aquests tres professionals que han treballat en destacats musicals del país. 

CÀSTING 

Contacte pels interessats:

  • Han d’enviar el currículum artístic amb 2 fotos (una de cara i una altra de cos sencer) a l’adreça de correu auladeteatre@ajmataro.cat posant a l’assumpte COP DE ROCK, nom complert i l’edat.
  • El càsting es realitzarà el 10 de juny a l’Aula de Teatre de Mataró a partir de les 15 h. Un cop enviat el correu, es posaran en contacte per establir l’hora de la prova.

L’equip de professors determinarà pròximament quin serà el material a preparar per l’audició.

Dos caps de setmana teatrals amb la Patronal a ple rendiment

Els dos primers caps de setmana de maig han estat molt intensos. L’Espai ha convertit la sala Josep Brossa en una autèntic teatre amb sessió contínua. La renovació de la sala ha permès les millors condicions.

Han estat 7 sessions, 9 obres i més de 800 espectadors. La feina dels actors i de les actrius ha lluït.

Agafeu aire. Després de Pessics el 18 de maig, hi tornarem amb més teatre.

Avui és el Dia Internacional del Teatre

Des del 1961 se celebra cada 27 de març el Dia Internacional del Teatre.

Una persona del món del teatre rep, cada any, l’encàrrec de fer un escrit que és el manifest que es difon a tot arreu.

Aquest any ha estat el dramaturg cubà Carlos Celdrán. Viu i treballa a l’Havana i és director fundador de la companyia Argos Teatro i Premi  Nacional de Teatre a Cuba.

Abans del meu despertar teatral, els meus professors ja hi eren allà. Havien construït les seves cases i les seves poesies sobre les restes de les seves pròpies vides. Molts d’ells no són coneguts o gairebé no se’ls recorda: van treballar des del silenci, des de la humanitat de les seves habitacions d’assaig i de les seves sales plenes d’espectadors i, lentament, després d’anys de treballs i reptes extraordinaris, van deixar el seu lloc i van desaparèixer. Quan vaig entendre que el meu ofici i el meu destí personal seria seguir el seu camí, vaig entendre també que heretaria d’ells aquesta tradició punyent i única de viure el present sense una altra expectativa que la d’aconseguir la transparència d’un moment irrepetible. Un moment de trobar-se amb l’altre amb la foscor d’un teatre, sense més protecció que la veritat d’un gest, d’una paraula reveladora.

El meu país teatral són els moments de trobar-me amb els espectadors que arriben nit a nit a la nostra sala, des dels llocs més diferents de la meva ciutat, per acompanyar-nos i compartir unes hores, uns minuts. Amb aquests moments únics construeixo la meva vida, deixo de ser jo, de patir per mi mateix i reneixo i entenc el significat de l’ofici de fer teatre: viure instants de pura veritat efímera, on sabem que el que diem i fem, allà, sota la llum de l’escena, és cert i reflecteix el més profund i personal de nosaltres. El meu país teatral, el meu i el dels meus actors, és un país teixit pels moments on deixem enrere les màscares, la retòrica, la por de ser qui som, i ens donem les mans en la foscor.

La tradició del teatre és horitzontal. No hi ha ningú que pugui afirmar que el teatre és en algun lloc del món, en una ciutat o en un edifici privilegiat. El teatre, com jo el rebo, s’estén per una geografia invisible que barreja les vides dels qui en fan i l’artesania teatral en un mateix gest unificador. Tots els professors de teatre moren en els seus moments de plenitud i bellesa irrepetibles, tots desapareixen de la mateixa manera sense deixar una altra trascendència  que els protegeixi i els faci il·lustres. Els professors de teatre ho sabem, no val cap reconeixement davant la certesa del que és el germen de la nostra feina: crear moments de veritat, d’ambigüitat, de força, de llibertat en la major de les precarietats. No sobreviuran d’ells només que dades o registres dels seus treballs en vídeos i fotos que recolliran només una pàl·lida idea del que van fer. Però sempre faltarà en aquests registres la resposta silenciosa del públic que entén en un instant que el que passa allà no pot ser traduït ni trobat a fora, que la veritat que allà es comparteix és una experiència de vida, que per uns segons és més diàfana que la vida mateixa.

 Quan vaig entendre que el teatre era un país en si mateix, un gran territori que comprenia el món sencer, va néixer en mi una decisió que també és una llibertat: no has d’allunyar-te ni moure’t  d’on ets, no has de córrer ni de desplaçar-te. Allà on siguis hi ha el públic. Allà hi ha els companys que necessites al teu costat. Allà, lluny de casa teva, tens tota la realitat diària, opaca i impenetrable. Treballes doncs des d’aquesta immobilitat  aparent per construir el millor dels viatges, per repetir l’Odissea, el viatge dels argonautes: ets un viatger immòbil  que no deixa d’accelerar la densitat i la rigidesa del teu món real. El teu viatge és cap a l’instant, cap al moment, cap a la trobada irrepetible davant dels teus semblants. El teu viatge és cap a ells, cap al seu cor, cap a la seva subjectivitat.  Viatges per dintre d’ells, per dins de les seves emocions, dels seus records que despertes i mobilitzes. El teu viatge és vertiginós i ningú pot mesurar-lo ni silenciar-lo. Tampoc ningú el podrà reconèixer en la seva justa mesura, és un viatge a través de la imaginació de la teva gent, una llavor que se sembra a la més remota de les terres: la consciència cívica, ètica i humana dels seus espectadors. Per això, no em moc, continuo a casa meva, entre els meus coneguts, en aparent quietud, treballant dia i nit, perquè tinc el secret de la velocitat.

La Lourdes Garcia, professora de teatre musical de l’Espai, ha estat guardonada amb el primer Premi Musical Josep Brossa

El jurat del primer Premi Musical Josep Brossa, constituït per membres de les Entitats: Amics de la Música de SQV, Societat Coral Il·lustració Artística, Músics de Sant Quirze, família Brossa, i amb la presidència d’honor de l’Elisabeth Oliveras, alcaldessa de Sant Quirze del Vallès, ha decidit atorgar el premi d’enguany a: Lourdes Garcia Espinal.

La Lourdes Garcia és la professora de teatre musical de l’Espai i també la directora de l’Agrupació coral Talia de Sabadell, de la Societat Coral Il·lustració Artística de Sant Quirze del Vallès i del cor Dríade Grup Vocal de Terrassa. Des de l’estiu passat forma part de l’equip tècnic de la Federació Catalana d’Entitats Corals.

Ha format part de l’elenc de la producció oficial de Sister Act, el Musical, al Teatre Tívoli de Barcelona, a la gira per diverses ciutats d’Estat espanyol i a la temporada del Teatro Nuevo Alcalá de Madrid.

L’entrega del primer Premi Musical Josep Brossa es farà el diumenge 11 de novembre a les 19.00 h a la sala Josep Brossa de La Patronal.

El Premi Musical Josep Brossa no suposa cap incentiu econòmic i té la consideració de reconeixement públic honorífic per a la persona o entitat designada, per raó del mèrit de la seva tasca en favor de la música, especialment en l’àmbit de la comarca del Vallès, però també de tot Catalunya.

jpg.jpeg

Dilluns 5 de novembre, assemblea de l’Espai

L’Assemblea General Ordinària de l’Espai d’Arts Escèniques, tindrà lloc el dilluns 5 de novembre a la sala d’actes de la Masia Can Feliu.

La primera convocatòria és a les 19:45 hores i a les 20:00 h la 2a.

Aquest és l’ordre del dia:

  1. Introducció, lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’Assemblea anterior.
  2. Proposta nou equip i aprovació
  3. Presentació Projecte escola
  4. Presentació i aprovació de l’estat de comptes del curs 17/18
  5. Presentació i aprovació pressupost curs 18/19
  6. Aprovació quotes
  7. Programació
  8. Precs i preguntes

En acabar hi haurà un petit refrigeri.