El premi en honor a l’actriu i directora de Molins de Rei s’ha atorgat anualment des de l’any 1973. Impulsat des del món del teatre amateur, ha distingit artistes molt reconegudes de l’escena catalana com Núria Espert, Anna Lizaran, Míriam Iscla, Mercè Arànega, Clara Segura o Emma Vilarasau.

Creat per la desapareguda Penya Carlos Lemos de Molins de Rei, al llarg de cinquanta anys s’han fet càrrec de la seva organització institucions i entitats com l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona o l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). Des de l’any 2022, els principals impulsors del premi són la revista Núvol i la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya (FGTAC).

L’Espai d’Arts Escèniques de Sant Quirze és membre de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya.

El jurat d’enguany ha estat format per quatre membres de la Federació (Magda Garcia, Josep Mayolas, Elisa Poch i Josep M. Porta) i cinc crítics de Núvol (Martí Figueras, Jaume Forés Juliana, Oriol Osan i Tort, Ana Prieto Nadal i Oriol Puig Taulé). Aquest jurat ha decidit atorgar el Premi Memorial Margarida Xirgu 2025 a l’actriu Màrcia Cisteró per la seva participació en quatre especatcles de la temporada 2024-2025: Tots ocells, A Macbeth Song, Les bacants i Opereta imaginària.

Màrcia Cisteró, nascuda a Barcelona el 1972 i llicenciada per l’Institut del Teatre, ha combinat rols principals i secundaris en obres de Shakespeare, Molière, Brecht, Valle-Inclán, Mouawad, Wesker, Sòfocles, Txékhov, De Filippo, entre d’altres. Col·labora assíduament amb directors de renom com Oriol Broggi (La Perla 29), Albert Arribas, Jordi Prat i Coll, Carlota Subirós i Àngel Llàcer

El premi es lliurarà el 21 de juliol al Teatre Romea de Barcelona, incloent un anell dissenyat per Maria Diez Serrat com a emblema exclusiu del guardó

Cada any una figura internacional del món del teatre fa un missatge coincidint amb el Dia Mundial del Teatre. Aquest 27 de març de 2025, la persona triada és Teodor Terzòpoulos.

Teodor Terzòpoulos és un director i escriptor grec, inspirador i actual president de la Comissió Nacional de l’Olimpíada Teatral.

Nascut el 1947, va formar-se a Atenes i Berlín Est. El 1986, amb l’obra Les Bacants d’Eurípides va tenir un gran èxit internacional, inclòs el reconeixement, aquell mateix any, a Barcelona, amb el Premi Lorca.

Durant la seva carrera ha dirigit nombroses tragèdies gregues clàssiques, i també obres modernes gregues i europees, en festivals i teatres d’arreu del món. Ha estat premiat a Rússia, Brasil, Corea del Sud, Índia, Colòmbia, Turquia i Xina.

MANIFEST

¿Pot, el teatre, parar l’orella al crit de socors que profereix la nostra època, en un món amb ciutadans en fallida, immersos en les cel·les de la realitat virtual, atrinxerats en llur privadesa asfixiant? ¿En un món amb existències robòtiques dins d’un absolut sistema de control i de repressió en tots els àmbits de la vida?

¿Es preocupa, el teatre, per la catàstrofe ecològica, per l’escalfament de la terra, per les incomptables pèrdues de la diversitat biològica, per la contaminació dels oceans, pel desglaç dels pols, per l’augment dels incendis dels boscos i pels fenòmens de les condicions atmosfèriques extremes? ¿Pot, el teatre, esdevenir una peça activa de l’ecosistema? El teatre observa atentament el fenomen que té conseqüències humanes al nostre planeta des de fa molts anys, però troba dificultats a tractar amb aquest problema. 

¿Té por, el teatre, per la situació humana que va donant forma al segle XXI, en el qual el ciutadà actua i es comporta a partir d’interessos polítics i econòmics, a partir de xarxes d’informació i d’empreses que s’ocupen de la formació d’opinió pública? ¿Un segle en el qual, els mitjans de comunicació en xarxa, per bé que la facilitin, constitueixen la més gran coartada de la comunicació, per què ofereixen la necessària distància de seguretat amb relació a l’Altre?

Un sentiment difús i ampli de temor davant de l’Altre, davant d’allò que és diferent, d’allò que és estranger senyoreja en els nostres pensaments i en les nostres actuacions.

¿Pot, el teatre, funcionar com un laboratori de coexistència de les diferències, sense prendre en consideració la ferida que sagna? La ferida sagna i ens convida a que tornem a refer el Mite. I, com diu HeinerMüller*: “El mite és una acumulació, un aparell, en el qual poden incorporar-se contínuament nous i diferents ginys. Transmet energia, fins que la velocitat que va augmentant destrueix el cicle de la civilització”, i jo afegiria, “el cicle de la barbàrie”. 

¿Pot, el projector de teatre, il·luminar la ferida social i, tot enganyant-se, no il·luminar-se a si mateix?

Preguntes que no troben respostes concretes, perquè el teatre existeix i gaudeix de llarga vida gràcies, precisament, a les preguntes que romanen sense resposta.

Preguntes que ja va generar Diònisos en depassar, des del seu lloc natal, l’ara d’orquestra del teatre antic i continuar en silenci el seu viatge d’exiliat cap a tots els indrets de guerra, avui, Dia Mundial del Teatre. 

Mirem Diònisos directament als ulls, el déu extàtic del teatre i del mite, que uneix passat, present i futur, fill de dos orígens, de Zeus i de Semele, expressió d’identitats inestables, dona i home, de caràcter colèric i alhora serè, déu i animal, a mig camí entre la bogeria i la lògica, entre la rauxa i el seny, ordre i caos, un acròbata al límit de la vida i de la mort.

Diònisos estableix la pregunta essencial i fonamental, “De què es tracta?”, pregunta que mobilitza l’autor a orientar-se cap a una recerca més i més profunda de l’arrel del mite i de les múltiples dimensions de l’enigma humà. Necessitem nous models narratius orientats al conreu de la memòria i al desenvolupament d’una nova ètica i d’una nova responsabilitat política, per tal de sortir de la multiforme dictadura de l’actual edat mitjana.
 
*Dramaturg i poeta alemany (1929 – 1995). N. de la T

Teodor Terzòpoulos
Dia Mundial del Teatre 2025

Traducció del text al català: Montserrat Gallart.

Altres manifestos

• Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya.
• Associació de Professionals de la Interpretació i la Direcció de Catalunya.

• Millor muntatge teatral
  El día del Watusi (Teatre Lliure) i La plaça del Diamant (TNC / Grec 23)
• Millor espectacle de petit format
  Lluna plena (Heartbreak Hotel / Titus Andrónic)
• Millor direcció
  Carlota Subirós (La plaça del Diamant)
• Millor musical
  The producers (Nostromo Live)
• Millor espectacle per a públic familiar
  Dins el cor del món (Engruna Teatre)
• Millor actriu
  Victoria Luengo (Prima facie)
• Millor actriu de repartiment
  Mercè Arànega (Els Watson)
• Millor actriu de musical 
  Mireia Portas (The producers)
• Millor intèrpret revelació
  Ander Mataró (Alan, el musical)
• Millor actor
  Enric Auquer (El día del Watusi)
• Millor actor de repartiment
  Guillem Balart (El día del Watusi)
• Millor actor de musical
  Ricky Mata (The producers)
• Millor escenografia 
  Max Glaenzel (La plaça del Diamant)
• Millor disseny de llums
  Albert Faura (The producers)
• Millor vestuari
  Marc Udina (The producers)
• Millor caracterització
  Helena Fenoy (The producers)
• Millor espai sonor
  Damien Bazin i Clara Aguilar
• Fundació SGAE millor text
  Victoria Szpunberg (L’imperatiu categòric)
• Millor espectacle de dansa
  Firmamento (La Veronal)
• Fundació SGAE millor coreografia
  Núria Guiu i Ingri Fiksdal (Supermedium)
• Millor interpretació femenina de dansa
  Lorena Nogal (Firmamento)
• Millor interpretació masculina de dansa
  Jon López (Firmamento)
• Butaca Honorífica Anna Lizaran
  Juan Máñez
  

Convoquem a l’Assemblea General Ordinària de l’Espai d’Arts Escèniques de Sant Quirze, que serà el pròxim dilluns 25 de novembre de 2024 a les 20.30 h, mitjançant la plataforma Meet, amb el següent

Ordre del Dia:

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea anterior.
2. Econòmica. Estat de comptes i Pressupost curs 24-25.
3. Informació Escola.
4. Informació Programació.
5. Elecció i ratificació de càrrecs.
6. Intervencions obertes a socis i sòcies.

Enllaç per assitir-hi: https://meet.google.com/ddg-ufqa-ddf

• MILLOR ESPECTACLE TEATRAL JAURIA de Jordi Casanovas (Teatre Romea)
• MILLOR ESPECTACLE DE PROXIMITAT POLS DE DIAMANT de Pau Coya (Sala Versus Glòries)
• MILLOR ESPECTACLE MUSICAL UN AMOR PARTICULAR de Jumon Erra i Daniela Feixas (Teatre Condal)
• MILLOR ESPECTACLE MUSICAL DE PROXIMITAT JO, TRAVESTI de Josep M. Miró (La Model i Centre de les Arts Lliures)
• MILLOR ESPECTACLE DE DANSA TEMPO de Toni Mira (Mercat de les Flors)
• MILLOR ESPECTACLE D’ESCENA HÍBRIDA THAUMA de Magda Puig i Andreu Martínez (Teatre Lliure)
• MILLOR PROPOSTA DE CIRC  28è CRIC D’HIVERN: GLATIR de Magda Puig i Oriol Escursell (Ateneu Popular 9Barris)
• MILLOR ESPECTACLE FAMILIAR DINS EL COR DEL MON d’Engruna Teatre (SAT! Sant Andreu Teatre i Sala Beckett)
• MILLOR ESPECTACLE DE MÀGIA STRAFALARI del Mag Lari (Casino l’Aliança del Poblenou)
• MILLOR ESPECTACLE D’HUMOR LA RÀDIO QUE EM VA PARIR d’Andreu Buenafuente (Teatre Victòria)
• MILLOR ESPECTACLE DE CARRER UNA TAULA de Agrupación Sr. Serrano (Plaça de Catalunya)
• MILLOR PROPOSTA LÍRICA TURANDOT amb direcció de Núria Espert (Gran Teatre del Liceu)
• MILLOR DIRECCIÓ Carlota Subirós: LA PLAÇA DEL DIAMANT (Teatre Grec i Teatre Nacional de Catalunya)
• MILLOR INTERPRETACIÓ Victoria Luengo: PRIMA FACIE (Teatre Poliorama)
• MILLOR INTERPRETACIÓ DE REPARTIMENT Roser Batalla: LES CONGRÈS NE MARCHE PAS (Teatre Lliure)
• MILLOR INTERPRETACIÓ DE MUSICAL Mara Jiménez: UN AMOR PARTICULAR (Teatre Condal)
• MILLOR INTERPRETACIÓ REVELACIÓ Miriam Moukhless: NODI: DE GOSSOS I MALDITOS (El Maldà)
• MILLOR ADAPTACIÓ Ferran Dordal: LA PLAÇA DEL DIAMANT (Teatre Nacional de Catalunya)
• MILLOR AUTORIA ORIGINAL Jordi Casanovas: Jauría (Teatre Romea)
• MILLOR ESPECIAL DEL JURAT L’imperatiu categòric (Teatre Lliure)
• MILLOR ESPECIAL DELS RECOMANDORS DE TEATREBARCELONA Francesc Casadesús

El pròxim dilluns 22 de juliol el Teatre Romea acollirà l’acte de proclamació i lliurament del 50è Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu, que distingeix la millor actriu de la temporada teatral barcelonina. Des del 2022, la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya (FGTAC) i la revista Núvol assumeixen l’organització del guardó, conjuntament amb l’Ajuntament de Molins de Rei i la Fundació Romea. La guanyadora d’enguany és l’actriu Àgata Roca, per la seva interpretació a l’espectacle L’imperatiu categòric.

L’Espai d’Arts Escèniques de Sant Quirze és soci de la Federació de Grups de Teatre Amateur.

El premi en honor a l’actriu i directora de Molins de Rei s’ha atorgat anualment des de 1973. Impulsat des del món del teatre amateur, ha premiat a artistes molt reconegudes de l’escena catalana, entre elles Núria Espert, Anna Lizaran, Mercè Arànega, Clara Segura, Emma Vilarasau o Imma Colomer. El 2022, la revista cultural Núvol va prendre el relleu de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) per coorganitzar el premi amb la FGTAC, la Fundació Romea, l’Institut del Teatre i l’Ajuntament de Molins de Rei, amb la voluntat de rellançar-lo després de la pandèmia.

El jurat d’enguany ha estat format per quatre membres de la Federació (Antoni Font, Magda Garcia, Josep Mayolas i Josep M. Porta) i quatre crítics de Núvol (Martí Figueras, Oriol Osan i Tort, Ana Prieto Nadal i Oriol Puig Taulé). Aquest ha decidit, per unanimitat, atorgar el Premi Memorial Margarida Xirgu 2024 a l’actriu Àgata Roca per la seva participació en l’espectacle L’imperatiu categòric. Amb dramatúrgia i direcció de Victoria Szpunberg, aquesta producció del Teatre Lliure va exhaurir entrades el passat mes de març i tornarà a representar-se al Lliure de Gràcia el juny del 2025. Acompanyada en escena per l’actor Xavi Sáez, Àgata Roca encarna una professora universitària de mitjana edat «que travessa el llindar de la invisibilitat» en un espectacle que sembla mostrar-nos que «la llei moral no és enlloc més que dins nostre», segons sosté el filòsof i escriptor Arià Paco Abenoza.

El jurat ha destacat l’extrema intel·ligència escènica de l’actriu, que aconsegueix dotar al personatge escrit per Szpunberg de multitud de capes. La Clara G. és una professora universitària a la vora de l’abisme, i reuneix en la seva figura diverses problemàtiques de la dona contemporània. La gentrificació, la crisi de l’habitatge o la precarietat del món universitari són encarnades per Roca amb precisió i ironia, amb un personatge que deambula per la ciutat com una ànima en pena i amb un secret dins la bossa. «Àgata Roca és la demostració pràctica que les actrius guanyen en matisos i expertesa amb els anys», afirma Oriol Puig Taulé.