Els grups dels més petits de l’escola de teatre de l’Espai tindran el diumenge 5 de maig la Patronal per a ells.
5 de maig a les 11.00
“El pastís d’aniversari” del grup de preteatre.
Les reines de xocolata han oblidat encarregar el pastís d’aniversari per a la seva filla. Quan se n’adonen que la festa és al dia següent, corren a demanar al pastisser que els en faci un de ben maco per a demà. El pastisser ho veu molt difícil i demana ajuda als caramels, a les galetes i als bombons perquè l’ajudin a fer-lo. La princesa de xocolata no pot quedar-se sense pastís en el seu primer aniversari.
“Brou de contes” del grup d’iniciació dels dimecres.
Què passaria si un dia els tres porquets i el llop es trobessin amb la llebre i la tortuga, el flautista d’Hamelín, la Blancaneus i els set nans i l’emperador i el seu vestit nou? Tela marinera!!!
L’entrada serà gratuïta i al final es farà taquilla inversa.
“Sopa de pedres” del grup d’iniciació dels dimarts.
Uns aviadors després de lluitar en una guerra que ha deixat el país pobre i destrossat busquen menjar per subsistir, però no queda res, la terra està erma, i s’han de separar per trobar alguna cosa per omplir la panxa. Un d’ells arriba a un poble afamat que no el rep gaire bé, però la sopa de pedres que prepararà ho canviarà tot.
“L’hora màgica” del grup d’iniciació dels divendres.
Dos vells rellotgers construeixen, sense adonar-se’n, un rellotge amb tretze hores. Aquets fet els portarà a endinsar-se en un món màgic i misteriós, el país dels rellotges on el rei Rosca i la reina Corda els ensenyaran com funcionen els rellotges per dins. Des d’aleshores, els vells rellotgers seran protegits per sempre més per aquests reis i els tornaran, d’aquesta manera, tot l’amor amb que ells tracten els rellotges que han d’arreglar o construir.
L’entrada serà gratuïta i al final es farà taquilla inversa.
El grup Color Camaleó 2.0 de l’escola de teatre de l’Espai té nom propi. L’any passat van portar “Esclaus de la moda” per diversos instituts del Vallès i la seva feina va ser molt ben valorada.
Aquest any l’obra és del seu mateix professor, en Sergi Amat, i porta la seva pròpia música: “Ten songs“.
Deu cançons per a deu moments. Deu històries amb deu conflictes que tots plegats hauríem de resoldre. Deu espines clavades a la societat. Deu crítiques colpidores. Aquest espectacle és un reflex del món en què vivim i ens posa de forma cruel i sense concessions un mirall davant dels nassos, on tots ens veurem reflectits.
L’obra es podrà veure els següents dies:
divendres 3 de maig a les 21.00
dissabte 4 de maig a les 19.00
L’espectacle és gratuït i al final de l’obra es farà taquilla inversa.
Els més gran de l’escola de teatre de l’Espai porten una adaptació d’Ota Vallès a la Patronal, “L’efecte Papallona”.
L’obra es podrà veure el diumenge 28 d’abril, a les 19.00, a la sala Josep Brossa de la Patronal.
La vida està plena de moments per morir, al cap i a la fi la mort és inevitable; però les circumstàncies i els petits actes de cada persona poden fer que arribi més tard. L’efecte Papallona, una petita variació en la voluntat d’un home, pot produir un gran canvi. Aquesta obra ens mostra com les persones som capaces d’evitar la nostra pròpia mort i la de molts altres només amb una petita modificació del nostre comportament.
L’entrada és gratuïta i al final es farà taquilla inversa.
L’ultim cap de setmana d’abril donarà el tret de sortida a les representacions de les obres dels alumnes de l’Espai d’arts Escèniques de Sant Quirze del Vallès.
Ell primer serà el grup T2 que ens portaran “El conte de Nadal” de Charles Dickens a la sala Josep Brossa de la Patronal.
El senyor Scrooge és un home avar i solitari, que no celebra el Nadal, i només pensa a guanyar diners i es mostra groller amb la gent del seu voltant. Una vigília de Nadal, Scrooge rep la visita de tres esperits molt especials. La màgia del Nadal arriba a través d’aquests tres esperits que s’encarregaran de recordar els seus inicis i de donar-li una última oportunitat per fer un canvi de rumb a la seva vida.
L’obra es representarà:
dissabte 27 d’abril a les 19.00
diumenge 28 d’abril a les 17.30
Les entrades són gratuïtes i al final de les obres es farà taquilla inversa.
Des del 1961 se celebra cada 27 de març el Dia Internacional del Teatre.
Una persona del món del teatre rep, cada any, l’encàrrec de fer un escrit que és el manifest que es difon a tot arreu.
Aquest any ha estat el dramaturg cubà Carlos Celdrán. Viu i treballa a l’Havana i és director fundador de la companyia Argos Teatro i Premi Nacional de Teatre a Cuba.
Abans del meu despertar teatral, els meus professors ja hi eren allà. Havien construït les seves cases i les seves poesies sobre les restes de les seves pròpies vides. Molts d’ells no són coneguts o gairebé no se’ls recorda: van treballar des del silenci, des de la humanitat de les seves habitacions d’assaig i de les seves sales plenes d’espectadors i, lentament, després d’anys de treballs i reptes extraordinaris, van deixar el seu lloc i van desaparèixer. Quan vaig entendre que el meu ofici i el meu destí personal seria seguir el seu camí, vaig entendre també que heretaria d’ells aquesta tradició punyent i única de viure el present sense una altra expectativa que la d’aconseguir la transparència d’un moment irrepetible. Un moment de trobar-se amb l’altre amb la foscor d’un teatre, sense més protecció que la veritat d’un gest, d’una paraula reveladora.
El meu país teatral són els moments de trobar-me amb els espectadors que arriben nit a nit a la nostra sala, des dels llocs més diferents de la meva ciutat, per acompanyar-nos i compartir unes hores, uns minuts. Amb aquests moments únics construeixo la meva vida, deixo de ser jo, de patir per mi mateix i reneixo i entenc el significat de l’ofici de fer teatre: viure instants de pura veritat efímera, on sabem que el que diem i fem, allà, sota la llum de l’escena, és cert i reflecteix el més profund i personal de nosaltres. El meu país teatral, el meu i el dels meus actors, és un país teixit pels moments on deixem enrere les màscares, la retòrica, la por de ser qui som, i ens donem les mans en la foscor.
La tradició del teatre és horitzontal. No hi ha ningú que pugui afirmar que el teatre és en algun lloc del món, en una ciutat o en un edifici privilegiat. El teatre, com jo el rebo, s’estén per una geografia invisible que barreja les vides dels qui en fan i l’artesania teatral en un mateix gest unificador. Tots els professors de teatre moren en els seus moments de plenitud i bellesa irrepetibles, tots desapareixen de la mateixa manera sense deixar una altra trascendència que els protegeixi i els faci il·lustres. Els professors de teatre ho sabem, no val cap reconeixement davant la certesa del que és el germen de la nostra feina: crear moments de veritat, d’ambigüitat, de força, de llibertat en la major de les precarietats. No sobreviuran d’ells només que dades o registres dels seus treballs en vídeos i fotos que recolliran només una pàl·lida idea del que van fer. Però sempre faltarà en aquests registres la resposta silenciosa del públic que entén en un instant que el que passa allà no pot ser traduït ni trobat a fora, que la veritat que allà es comparteix és una experiència de vida, que per uns segons és més diàfana que la vida mateixa.
Quan vaig entendre que el teatre era un país en si mateix, un gran territori que comprenia el món sencer, va néixer en mi una decisió que també és una llibertat: no has d’allunyar-te ni moure’t d’on ets, no has de córrer ni de desplaçar-te. Allà on siguis hi ha el públic. Allà hi ha els companys que necessites al teu costat. Allà, lluny de casa teva, tens tota la realitat diària, opaca i impenetrable. Treballes doncs des d’aquesta immobilitat aparent per construir el millor dels viatges, per repetir l’Odissea, el viatge dels argonautes: ets un viatger immòbil que no deixa d’accelerar la densitat i la rigidesa del teu món real. El teu viatge és cap a l’instant, cap al moment, cap a la trobada irrepetible davant dels teus semblants. El teu viatge és cap a ells, cap al seu cor, cap a la seva subjectivitat. Viatges per dintre d’ells, per dins de les seves emocions, dels seus records que despertes i mobilitzes. El teu viatge és vertiginós i ningú pot mesurar-lo ni silenciar-lo. Tampoc ningú el podrà reconèixer en la seva justa mesura, és un viatge a través de la imaginació de la teva gent, una llavor que se sembra a la més remota de les terres: la consciència cívica, ètica i humana dels seus espectadors. Per això, no em moc, continuo a casa meva, entre els meus coneguts, en aparent quietud, treballant dia i nit, perquè tinc el secret de la velocitat.
L’alumna de l’escola de teatre de l’Espai d’arts escèniques Clara Barceló ha estat la guanyadora pel Vallès Occidental – Rubí, en categoria de cicle mitjà de Primària, del concurs de lectura en veu alta que organitza la Generalitat.
Aquesta és la fase de quarts de finals del concurs i, si tot va bé, li espera les semifinals i la final el 4 de juny al Teatre Nacional de Catalunya.
En categoria de cicle superior la guanyadora ha estat la Jana Carrasquer, tambe del Lola Anglada i alumna dels Tallers de Teatre de Galliners.
Queda clar que els recursos que guanyen els nanos fent teatre són molts.
A l’Escola de Teatre de l’Espai hem començat el curs de Formació de Joves. Aquesta formació té com a objectius:
Aproximar l’alumnat més gran de l’escola a la feina del professorat de teatre.
Convertir-los en ajudants a partir de l’adquisició de determinades eines i observació de dinàmiques que els serviran per acabar planificant una sessió.
Conèixer trets generals de la pedagogia teatral, on la persona és l’objecte del propi aprenentatge.
Familiaritzar el jovent participant amb terminologies d’educació en valors, amb textos i jocs dramàtics per poder treballar actituds i aptituds creatives de l’alumnat.
Fer un acompanyament d’un grup des de la creació fins a la representació d’un producte teatral.
Formar part del procés creatiu ajudant i participant en totes les tasques.
Van començar al gener i s’allargarà fins al 5 de maig amb les representacions dels grups dels més petits de l’Escola.
El curs serà reconegut amb un certificat d’hores que ajudarà a poder accedir a l’escola com a auxiliars i futurs professors, si continuen la seva formació.
