Alternatives a anar al teatre en temps de confinament #Teatrealsofà

nani Club d'espectadors, General

Anem actualitzant la llista amb les noves iniciatives que ens arriben per poder tenir teatre durant el confinament.

Les mesures que s’han establert per limitar la propagació del coronavirus han provocat un impacte en el sector de la cultura i de les arts escèniques. No només per a les persones creadores i artistes si no, també, per tothom que freqüenti el teatre d’espectador.

Ha nascut una proposta des del món de l’espectacle, a partir del Teatre Lliure, amb les etiquetes #TeatreAlSofà i #TheShowMustGoOn, per oferir continguts per ser vistos per internet i no quedar-nos sense gens d’oferta cultural. També des de la música arriben iniciatives similars.

Agraïm tots aquests esforços i esperem que siguin un èxit. La difusió dels actes de Sabadell l’ha recopilat NacioSabadell i bona part dels altres el Núvol.

Aquí teniu un grapat d’ofertes del món del teatre:

Textos d’obres del TNC: el Teatre Nacional de Catalunya i Arola Editors, posen a l’abast la biblioteca del TNC, amb més de 60 llibres en format digital per a tots els gustos, clàssics i contemporanis. Aneu aquí.

El Canal 33 està programant diverses obres de teatre cada dia al vespre. Ho podeu seguir aquí.

Teatre Lliure pel seu canal de Youtube

  • El temps que estiguem junts. Fins diumenge, al #LliureAlSofà, podrem gaudir de La Kompanyia Lliure en el seu últim espectacle, El temps que estiguem junts, dirigit per Pablo Messiez. Concebut de manera orgànica després d’un taller i un període d’assaigs amb molta aportació dramatúrgica per part dels intèrprets, El temps que estiguem junts es va estrenar la temporada 17/18 i es va endur els Premis de la Crítica 2018 a l’Actriu i a l’Actor de repartiment per a Júlia Truyol i Quim Àvila i el Premi de la Crítica Jove – Jurat Nova Veu 2018 al millor espectacle.
    Emissió: divendres i dissabte a les 20h. i diumenge a les 18h. La connexió començarà a les 19:45h. i estarà disponible fins a les 23h. i el diumenge, de les 17:45h. a les 21h.

La Mostra d’Igualada

Pentación Espectáculos

  • El Eunuco, de Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez, és una versió lliure de l’obra homònima de Terenci, con Pepón Nieto, Anabel Alonso, Alejo Sauras, Jorge Calvo, Antonio Pagudo, Marta Fernández Muro, Eduardo Mayo, Jordi Vidal i María Ordóñez, i va estrenar-se a la 60a edició del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida, el 2014.

Sala Flyhard. Això és el que expliquen: “Els dilluns obrirem al nostre canal de VIMEO algunes produccions de la Sala Flyhard dels últims anys. Quan les podreu veure? Les obres estaran disponibles durant 1 setmana perquè les veieu quan us vagi millor. Fins quan estaran obertes les obres? Fins diumenge a la nit“.

  • Sàpiens, amb text de Roc Esquius, direcció de Sergi Belbel amb Enric Cambray i Mireia Portas. Obra estrenada la temporada 17/18.
    Ell és en Valentí Puig, el Conseller de Salut del moment, i com a bon sapiens, ha lluitat incansablement per ser qui és, per ser on és, i per cuidar dels altres. També, com a bon sapiens, està carregat de problemes, gairebé sempre ridículs i insospitats. Ella és la Marga Coll, i tot el que ella és i representa canviarà completament la vida d’en Valentí. I no pararà fins a trasbalsar també la de tota la resta. Ella té una proposta que en Valentí no podrà acceptar, que ni tan sols podrà considerar. Però… la Marga ha arribat per quedar-se. De la manera més absurda. De la manera més eficient. Legalment. Per capgirar-ho tot.
  • Refraccions, text i direcció de Concha Milla, amb Alícia Puertas i Sergio Matamala. Obra estrenada la temporada 16/17
    A causa de la refracció de la llum, als miratges veiem objectes que en realitat no hi són. Què passa quan descobreixes que a la teva vida succeeix el mateix, que res és en realitat on hauria de ser. Refraccions va d’això, dels desitjos personals, de la incomunicació, dels somnis per aconseguir, de com continuar quan a la teva vida res és com t’havies imaginat. De com algú pot ser la persona decisiva en el teu canvi personal. I de com tot, sempre, depèn de com t’ho miris.
  • Mata el teu alumne, text i direcció de Carles Mallol, amb Quim Àvila, Pepo Blasco, Maria Pau Pigem. Obra estrenada la temporada 14/15
    En Roger, un professor, agafa una raqueta de tenis i li rebenta el cap a un dels seus alumnes. Un acte tan violent esquitxarà a tothom: a la seva dona, que necessita trobar el culpable que el seu home fes una bogeria com aquesta; al seu fill, que no podrà tornar a ser el mateix; i, fins i tot, a l’Enric Massagué, el novel·lista que, com si res, fa uns mesos, va escriure la novel·la que li va donar la idea a en Roger. Ell es pensa que escriure és un acte innocent, però el món s’està tornant violent per culpa seva. O això li volen fer creure.

Viu el Teatre

  • Ofereixen Alícia al país de les meravelles amb text de Marta Buchaca, música de Keco Pujol, direcció de Jordi Andújar, escenografia de Desilence i interpretat per Jordi Llordella, Júlia Bonjoch, Marc Pujol i Queralt Albinyana. Cal anar a aquest enllaç de Vímeo i posar la contrasenya aliciameravellesmusical.
    N’aniran oferint més. N’informen a través del seu canal de Facebook.

El Ciervo

  • L’equipament cultural del barri de Gràcia de Sabadell proposa Golfus de Roma, una comèdia musical, de l’adaptació A Funny Thing Happened On The Way To The Forum, d’Stephen Sondheim.

Teatre del Sol

  • El teatre de Sabadell ofereix Els pirates del Sol, una història que explica la vida d’un jove que, per un error, es troba com aprenent d’un vaixell pirata, un ofici del qual voldrà escapar. Aventures i amor farceixen aquest argument adaptat d’un text d’Irene Garrido.

Lasala Teatre

  • Lasala Teatre és un centre cultural de creació, producció i exhibició d’arts escèniques adreçat a les famílies i a les escoles amb seu a Sabadell. Ofereixen Little night, un espectacle que juga amb la nit, amb personatges fantàstics, amb humor, un punt absurd i surrealista. En una producció d’Imaginart.

Joventuts de la Faràndula

  • L’entitat cultural de Sabadell ha compartit tres títols representats i amb èxit de públic. Ratatouille, el petit xef, és la història narra les aventures d’una rata, Remy, amant de la cuina i la restauració, que somia convertir-se en un gran xef francès. Tot i tenir l’oposició de la seva família i la dificultat evident de tenir una rata als fogons d’una cuina, té la gran sort de trobar-se amb en Linguini, un jove rentaplats, amb el qual s’aliaran per complir els seus respectius somnis. 
  • La Bella i la Bèstia. El fil argumental divergeix en l’inici del muntatge de Disney amb la història de la flor que es va pansint, ja que el relat parteix d’un jove príncep i una nena del poble que són amics. En un moment donat el pare del príncep decideix que el seu fill no es pot relacionar amb la filla d’un taverner. Al cap d’un temps el príncep s’acaba convertint en un dèspota i una fada el converteix en Bèstia castigant també a tota la seva cort.
  • Rapunzel, la princesa perduda, el clàssic dels germans Grimm, una història de faula que trenca amb els tòpics de les princeses, prínceps i els personatges dolents d’aquestes històries.
  • Pastorets de Sant Quirze

Els Pastorets de Sant Quirze també posen a l’abast la seva última edició i demanen als interessats en participar en la pròxima que escriguin al seu correu.

  • Sala Versus Glòries

La sala del carrer Castillejos ofereix Eli, una obra de ciència ficció i realitat virtual de Roc Esquis amb Jaume Casals i Pep Anton Muñoz dirigida per Antonio Calvo.

Teatre La Gleva

  • La petita sala de Barcelona presenta El sueño de un hombre ridículo de Fiódor Dostoyevski amb Ricardo Moya i dirigida per Mario Gas.

Magnètica Management

  • RHUM és un homenatge al món del circ i a la figura del pallasso fet des de la tendresa, poètica, sensibilitat, musicalitat, gamberrisme i bogeria que en “Monti” posava als seus espectacles.
    Enrico Jacinto Sprocani (“Rhum”) fou un gran pallasso de la primera meitat del S.XX, amb una comicitat excepcional i una habilitat fora del normal per improvisar i crear números, esquetxos i paròdies. Al mateix temps, però, era una persona turmentada. Se sentia molt desgraciat fora de la pista i els escenaris, experiència que han patit també altres pallassos.

La Calòrica

  • La companyia posa un grapat de les seves obres i les comenten ells mateixos: L’EDITTO BULGARO (2012) Una comèdia documental sobre la llibertat de premsa i el paper de la sàtira. De quan el tema de los límites del humor encara no era mainstream.
  • EKSTRAORDINARNYY (2012) Què dir que no sapigueu sobre aquesta peça de culte? 15 minuts d’intens drama familiar i un final que va fer història. No busqueu els subtítols, no hi són.
  • LA NAU DELS BOJOS (2013) Inspirada en el quadre homònim de Hieronymus Bosch. Una generació perduda que s’abandona a la bogeria, un bufó que ha perdut el sentit de l’humor… Amb aquesta vam guanyar-nos el títol de pessimistes, però en realitat no ho som.
  • BLUF (2014) Un paio que només té quatre dits a cada peu, dues atracadores que volen ser dives de la cançó.
  • SOBRE EL FENÒMEN DE LES FEINES DE MERDA (2015) Aquesta gravació és especialment terrible perquè en aquella època no teníem un duro i ens ho vam gravar nosaltres mateixos… i una mica d’això va l’obra.
  • EL PROFETA (2016) Miracles marians, miracles científics, miracles new-age… Una mica de tot. La valuosa prova que demostra que un cop a la vida ens vam posar seriosos.
  • FAIRFLY (2017) L’obra aquella de les mosques. És un spoiler, però tothom ho sap.

Carla Rovira

  • L’actriu i creadora ofereix Màtria

LaMinimal teatre

  • Ofereixen la seva trilogia: – El suïcidi de l’Elefant hipotecat
  • La supervivència de les lluernes
  • Apocalypse Ulploaded

Centaure Produccions

  • F.R.A.U. és un espectacle d’Albert Arribas, a partir del ‘Quadern del frau’ d’Albert Balasch. Té una durada de 7 hores.

Las Glorias Cabareteras

  • El Chou de las Glorias


Nigredo Compañía Teatral

  • Los niños oscuros de Morelia

Les Llibertàries

ElNacionalnoensvol

  • La Silibararera (o quantes galetes pots posar-te a la boca fins que se’t deixi d’entendre)

Zum-Zum Teatre

Grup Focus

  • Adossats: 23 d’abril. Sant Jordi. Una urbanització de cases aparellades al Vallès Occidental. El dia s’allarga, comença el bon temps. Els veïns surten a arreglar el jardí, a fer l’hort, a dinar a fora. Una família de classe mitjana catalana es troba al jardí de la casa del Jordi i la Carme. El pare del Jordi -l’avi- es diu Jordi; el fill del Jordi -el net- també es diu Jordi. Tres generacions de Jordis celebren plegats el dia del nostre patró.
  • El fantasma de Canterville, d’Oscar Wilde: Lord Canterville convida a l’empresari nord-americà Hiram S. Otis i a la seva família a passar el cap de setmana al seu antic Castell prop d’Ascot, Anglaterra. Lord Canterville, propietari del Castell, adverteix els nous habitants que el fantasma de Sir Simon de Canterville, avant passat familiar, vaga per la casa des que va assassinar la seva esposa, Lady Eleonore. Però els nous inquilins, el senyor Otis, la seva esposa  Martha i la seva filla Virginia, no fan cas de l’advertència… 
  • El nom: Cinc personatges, un pis de Barcelona i, sobretot, una comèdia àcida i brillant sobre les relacions humanes. El nom d’un nadó que encara ha de néixer és el detonant de la història; una anècdota que converteix un sopar en un camp de batalla on les bales són els retrets d’allò que ningú ha dit i que acaba sortint en el moment més imprevist.
  • Res no tornarà a ser com abans: Dues parelles que viuen i treballen a Barcelona ens serveixen per parlar d’una vida que podria ser la nostra, però que no és la nostra. Quatre actors que parteixen d’ells mateixos, però que no són ells mateixos, per encarnar quatre personatges amb problemes que resolen amb altres problemes. “Res no tornarà a ser com abans” és gairebé un fals documental sobre dues parelles que es mostren tal com són, amb els seus desitjos i les seves contradiccions. 

Un Dia Mundial del Teatre 2020 tancats a casa

nani General

Poc ens imaginàvem fa un any que ens trobaríem celebrant l’edició del 2020 del Dia Mundial del Teatre fent crides a no sortir de casa. Tot el contrari del que correspon als qui estimem el fet social d’anar a un espai públic i poder veure el treball que ha preparat tot l’entorn creatiu teatral.

La salut és el primer i per això podem entendre aquest període que esperem que sigui curt. Mentrestant podeu veure l’oferta que hem preparat perseguir connectats al teatre.

Aquest és manifest del Dia Mundial del Teatre 2020 fet per Shahid Nadeem, principal dramaturg de Pakistan i director del Teatre Ajoka.

El teatre com a santuari

És un gran honor per a mi escriure el missatge del Dia Mundial del Teatre 2020. És un sentiment humil, però també és una sensació emocionant que el teatre pakistanès i el mateix Pakistan hagin estat reconeguts per l’lnstitut Internacional del Teatre, l’ens mundial de teatre més influent i representatiu deis nostres temps. Aquest honor és també un homenatge a Madeeha Gauhar, icona del teatre i fundador del Teatre Ajoka, també el meu company de vida, que va morir fa dos anys. L’equip de l’Ajoka ha recorregut un llarg i dur camí literalment del carrer al teatre. Però aquesta és també la història de molts grups de teatre, n’estic segur. Mai no és una navegació fàcil ni suau. Sempre és una lluita.

Vinc d’un país predominantment musulmà, que ha vist diverses dictadures militars, l’horrible atac d’extrems religiosos i tres guerres amb l’Índia veïna, amb qui compartim milers d’anys d’història i patrimoni. Avui dia encara vivim amb por d’una guerra real amb el nostre veí bessó, fins i tot una guerra nuclear, ja que els dos països tenen armes nuclears.

De vegades diem en broma “els mals moments són un bon moment per al teatre”. No hi ha cap mena de desafiaments a afrontar, contradiccions a exposar i statu quo a subvertir. El meu grup de teatre Ajoka i jo fa més de 36 anys que caminem per aquesta zona. De fet, és com ser a la corda fluixa: mantenir l’equilibri entre l’entreteniment i l’educació, entre buscar i aprendre del passat i preparar­-se per al futur, entre expressió lliure creativa i espectacles aventurers amb discurs, entre teatre socialment crític i econòmicament viable, entre arribar a les masses i ser avantguardista. Es pot dir que un creador de teatre ha de ser un bruixot, un mag.

Al Pakistan, hi ha una divisió clara entre allò sagrat i allò profà. Per a allò profà, no hi ha lloc per als interrogatoris religiosos, mentre que per al que és sagrat, no hi ha possibilitat de debat obert ni idees noves. De fet, els sectors conservadors consideren l’art i la cultura fora de límits per als seus “rituals sagrats”. Per tant, el terreny de joc dels artistes d’escena ha estat com una cursa d’obstacles. Primer han de demostrar les seues credencials com a bons musulmans i ciutadans complaents i, a més, intentar establir que la dansa, la música i el teatre estan “permeses” a l’lslam. Per tant, un gran nombre de musulmans observants s’han mostrat reticents a adoptar les arts escèniques, tot i que els elements de la dansa, la música i el teatre estan incrustats en la seua vida quotidiana. l després ens vam topar amb una subcultura que tenia el potencial de portar sagrat i profà al mateix escenari.

Durant el domini militar al Pakistan a la dècada de 1980, la companyia Ajoka va ser creada per un grup de joves artistes que van desafiar la dictadura mitjançant un teatre de dissidència social i políticament agosarat. Van descobrir que els seus sentiments, la seua ira, la seua angúnia, havien estat sorprenentment expressats per un bard sufí, que va viure fa uns 300 anys, el gran poeta Bulleh Shah. Ajoka va pensar que podia fer declaracions políticament explosives a través de la seua poesia, tot desafiant una autoritat política corrupta i un gran ordre religiós. Les autoritats ens podrien prohibir o desterrar a nosaltres, pero no al venerat i popular poeta sufí Bulleh Shah. Vam descobrir que la seua vida va ser tan dramàtica i radical com la seua poesia, cosa que li havia valgut la fàtua i el desterrament. Després vaig escriure Bulha, una obra de teatre sobre la vida i la lluita de Bulleh Shah. Bulha, com es refereix amorosament a les masses de tot el sud d’Asia, provenia d’una tradició dels poetes punjabi sufís que desafiaven sense por l’autoritat dels emperadors i dels demagogs clericals, a través de la poesia i la seua pràctica. Van escriure en l’idioma de la gent i sobre les aspiracions de les masses. En música i dansa, van trobar els camins per aconseguir una associació directa entre l’ésser humà i Déu, tot obviant amb menyspreu, els intermediaris religiosos explotadors. Van desafiar les divisions de gènere i classe i van mirar al planeta amb meravella, com a manifestació del Totpoderós. L’Arts Council de Lahore va rebutjar el guió en considerar que no es tractava d’una obra de teatre, sinó simplement d’una biografia. Tanmateix, quan l’obra es va representar en un espai alternatiu, a l’Institut Goethe, el públic va veure, comprendre i apreciar el simbolisme de la vida i la poesia del poeta del poble. S’identificaven plenament amb la seua vida i el seu temps i veien els paral·lelismes amb les seues pròpies vides i temps.

Aquell dia l’any 2001, va néixer un nou tipus de teatre. La música Qawwali devocional, el ball del sufí Dhamal i la recitació inspiradora de poesia, fins i tot el cantant de Zikir meditatiu, van esdevenir parts de l’obra. Un grup de sikhs que eren a la ciutat per assistir a una conferència de Punjabi i havien aparegut per veure l’obra, van envair l’escenari al final, abraçant i besant els intèrprets i plorant. Van compartir l’escenari per primera vegada amb els punjabis musulmans després de la divisió de l’Índia el 1947, que havia donat com a resultat la partició del Punjab entre dos estats. Bulleh Shah els era tan estimat com als punjabis musulmans; perquè els sufís transcendeixen les divisions religioses o comunitàries.

A aquesta memorable estrena la va seguir l’odissea índia de Bulleh Shah. Primer, una gira pionera per la part de l’Índia del Punjab, Bulha es va representar per tot el llarg i ample del país, fins i tot en els moments de tensions més greus entre els dos estats i en llocs on el públic no coneixia ni una sola paraula de punjabi, però els encantava cada moment de la peça. Mentre les portes per al diàleg polític i la diplomàcia es tancaven, les portes de les sales del teatre i el cor del públic indi continuaven obertes. Durant la gira Ajoka pel Punjab indi el 2004, després d’una actuació amb molt bona acollida per un públic rural de milers de persones, un ancià va adreçar-se a l’actor que feia el paper del gran sufí. El vell anava acompanyat d’un jove. “El meu nét està molt malament; si us plau, li aniria bé una benedicció.” L’actor es va sincerar i va dir: “Babaji, jo no sóc Bulleh Shah, només sóc un actor que interpreta aquest paper”. El vell va començar a plorar i li va dir: “Si us plau, beneïu el meu nét, sé que es recuperarà, si ho feu.” Li vam suggerir a l’actor que li concedís al vell el seu desig. L’actor va fer una benedicció sobre el jove. El vell va quedar satisfet. Abans de marxar, va dir aquestes paraules: “Fill, no ets actor, ets una reencarnació de Bulleh Shah, el seu avatar”. De sobte, va néixer un nou concepte d’actuació, de teatre, on l’actor es converteix en la reencarnació del personatge que està retratant.

En els 18 anys de gira amb Bulha, hem notat una resposta similar per part del públic aparentment no iniciat, per a qui la representació no és només una experiència entretinguda o estimulant intel·lectualment, sinó una trobada espiritual que commou l’ànima. De fet, l’actor que va interpretar el paper del mestre sufí Bulleh Shah, va estar tan profundament influenciat per l’experiència que ell mateix es va convertir en poeta sufí i, des de llavors, ha publicat dues col·leccions de poemes. Els intèrprets implicats en la producció expliquen que quan comença la representació senten que l’esperit de Bulleh Shah es troba entre ells i que l’escenari sembla haver estat elevat a un pla superior. Un estudiós indi que va escriure sobre l’obra va titular l’article així “Quan el teatre esdevé un santuari.”

Sóc una persona laica i el meu interès pel sufisme és principalment cultural. M’interessen més els aspectes performatius i artístics dels poetes punjabi sufís, però el meu públic, que potser no és extremista o intolerant, pot tenir creences religioses sinceres. Explorar històries com la de Bulleh Shah -i n’hi ha tantes en totes les cultures- pot convertir-se en un pont entre nosaltres, els creadors de teatre i un públic poc reconegut però entusiasta. Junts podem descobrir les dimensions espirituals del teatre i construir ponts entre el passat i el present, i donar lloc a un futur que és el destí de totes les comunitats; creients i no creients, actors i vells i els seus néts.

El motiu pel qual comparteixo la història de Bulleh Shah i la nostra exploració d’una espècie de teatre sufi és que, mentre actuem a l’escenari, de vegades ens deixem portar per la nostra filosofia del teatre, el nostre paper com a protagonistes del canvi social i, per fer-ho, deixem enrere molta gent. En el nostre compromís amb els reptes del present, ens privem de les possibilitats d’una experiència espiritual profundament commovedora que el teatre pot proporcionar. En el món actual, on la intolerància, l’odi i la violència augmenten cada vegada més, les nacions semblen estar enfrontades contra altres nacions, els creients lluiten contra altres creients i les comunitats etziben odi contra altres comunitats; i entretant els infants moren de malnutrició i les mares, durant el part per la manca de cures mèdiques oportunes, i van florint idees d’odi. El nostre planeta s’enfonsa més i més profundament en una catàstrofe climàtica i ja es poden sentir les pulsacions dels cavalls dels Quatre Cavallers de l’Apocalipsi. Hem de reomplir la nostra força espiritual; hem de lluitar contra l’apatia, la letargia, el pessimisme, l’avarícia i el menyspreu del món on vivim, del planeta on vivim. El teatre té un paper, un paper noble, per dinamitzar i mobilitzar la humanitat per aixecar-se del seu descens a l’abisme. El teatre pot erigir l’escenari, l’espai de la representació, en alguna cosa sagrada.

Al sud d’Àsia, els artistes toquen amb veneració el terra de l’escenari abans de trepitjar-lo, una tradició antiga de quan allò espiritual i cultural s’entrellaçaven. És hora de recuperar aquella relació simbiòtica entre l’artista i el públic, el passat i el futur. El fet teatral pot ser un acte sagrat i les actrius i els actors poden convertir-se en els avatars dels papers que exerceixen. El teatre eleva l’art d’actuar a un pla espiritual més alt. El teatre té el potencial d’esdevenir un santuari i el santuari un espai d’actuació.
Shahid Nadeem
Missatge de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya

A partir del dijous 12 de març, suspenem les classes de l’Escola de Teatre de l’Espai

nani General

Seguint les indicacions que hem rebut de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, a partir del dijous 12 de març suspenem les classes de l’Escola de Teatre de l’Espai d’Arts Escèniques per prevenir la propagació del coronavirus.

Aquesta mesura no té data límit i anirem actualitzant la informació i les implicacions que puguin tenir a través dels nostres canals de comunicació.

Esperem que ben aviat puguem recuperar la normalitat i la cultura torni a ser l’únic virus present entre nosaltres.

Més informació.

Mantenim les classes de teatre. Seguim atents a l’evolució del coronavirus

nani Escola

Informació actualitzada. Llegiu aquí la nova informació

Des de l’Escola de teatre de l’Espai us volem informar que seguim amb atenció les mesures que dóna la Generalitat per combatre la propagació del coronavirus.

Per aquest motiu, a data d’avui, mantenim les classes de teatre de tots els grups. Qualsevol canvi que calgui prendre serà d’acord amb les recomanacions que donin les autoritats de salut i us n’informarem de seguida via web, xarxes socials i per correu.

AJORNAT ——- El 28 i 29 de març, la companyia K'rara de l'Espai estrena "Jo ho tinc tot!"

nani Escola, Obres a Sant Quirze

Ajornat per la crisi del Covid19

La companyia teatral de joves K’rara de l’Espai, formada per la generació que ha anat aprenent interpretació des de petits a Sant Quirze, ens presenta la seva última creació: Jo ho tinc tot!

L’obra es podrà veure a la sala Josep Brossa de la Patronal els dies

  • dissabte 28 de març a les 19.00
  • diumenge 29 de març a les 18.30

Ella va entrar il·legalment a l’Estat espanyol i la van obligar a prostituir-se. Va poder sortir d’aquell infern i quan les coses li van començar a anar millor, va tornar a topar amb la violència. Avui ha preparat una conferència per explicar-nos el que ha viscut i compartir amb nosaltres tot el que ha après aquests anys, per si pot ajudar…

Jo ho tinc tot!, està basada en Compendio de virtudes de Fulgencio Valares.

L’obra tindrà taquilla inversa. Reserveu les entrades clicant aquí

La companyia K’rara la formen:

  • Laura Vila,
  • Marina Mir,
  • Unai Zorraquino,
  • Ibai Zunzunegi,
  • Rita Viñas
  • Blanca Vila.

La direcció és de Núria Colás.

Assessorament d’espai i moviment escènic a càrrec de Valentina Calandriello

Neix la Mostra de Teatre Amateur de Sant Quirze del Vallès

nani Mostra Teatre Amateur

L’Onze al Teatre i l’Espai d’Arts Escèniques de Sant Quirze posen en marxa un nou projecte cultural que ha de permetre activar de manera vigorosa la presència d’espectacles teatrals al nostre municipi.

La Mostra de Teatre Amateur de Sant Quirze del Vallès serà una oportunitat de consolidar una programació estable a partir de l’octubre d’aquest any. El projecte segueix el model que existeix a altres municipis de Catalunya i que revaloritza el paper del teatre amateur de qualitat com a una de les fonts de l’escena catalana.

Aquest febrer s’han fet públiques les bases que han de permetre que companyies de tot Catalunya optin a participar a la Mostra un cop hagin superat el procés de selecció. En total seran 6 les obres seleccionades que es presentaran els mesos d’octubre i novembre de 2020 i de gener, febrer, març i abril de 2021 a la sala Josep Brossa de la Patronal.

L’Ajuntament de Sant Quirze col·labora activament en la iniciativa i farà possible la seva continuïtat. També la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya.

Al setembre es programarà una obra de teatre inaugural de la temporada. Aquest serà també el moment en que es presentarà al públic de Sant Quirze les obres seleccionades de la Mostra i que es posaran a la venda els abonaments de la temporada que permetran gaudir de descomptes. Els tiquets es podran comprar anticipadament, per internet, a través de la plataforma Entràpolis i també el mateix dia de la funció a taquilla.

Companyies

Les companyies interessades tenen temps fins al 31 de març per omplir el full d’inscripció i presentar tota la documentació que s’especifica a les bases. Caldrà que ho enviïn a aquest correu electrònic.

Bases Mostra Teatre Amateur SQVBaixar-les
Foto d’Allec Gomes a Unsplash

Avui 21 de gener, les classes de la sala Salut Pastor es mantenen i les de Can Barra se suspenen

nani Escola

Degut a les condicions meteorològiques i als accessos per arribar-hi i seguint les indicacions de l’Ajuntament de Sant Quirze, per avui dimarts 21 de gener

  • es mantenen les classes a la sala Salut Pastor
  • se suspenen les classes a Can Barra

Lamentem els inconvenients però prioritzem la precaució.

Foto de Víctor Leonardi