A finals de gener es va presentar a Sant Celoni el projecte The ferryman que va agrupar actors i actrius de diverses companyies del Vallès. Per la complexitat de l’obra i el gran nombre de persones a l’escenari, es va reduir a què fos una lectura dramatitzada. Això fa que el text i la interpretació de la veu es prioritzin a una posada en escena i uns moviments que hauria complicat molt la producció i els assajos. La llargada de l’obra també era un factor a tenir en compte.

El fet que hi hagués actors i actrius de totes les edats va comportar una recerca exhaustiva d’on trobar els actors més joves. Aquí és on l’Escola de Teatre de l’Espai va poder fer la seva contribució que va resultar indispensable. Hem volgut parlar amb ells per saber quina ha estat la seva experiència.

Marc Cabestany

Van anar-hi tres joves que formen part de l’Escola, tot i que un d’ells, el Marc Cabestany, ha hagut de deixar-la aquest curs per incompatibilitats horàries. Li ha estat innovador actuar llegint i prou, sense haver de moure’s per l’escenari. Tampoc havia fet mai un drama. Normalment, les obres de teatre que preparen els alumnes de l’Escola de la seva edat no tenen la gravetat d’aquesta història situada al Nord d’Irlanda els anys dels conflictes armats. Ens ha dit que “Ha estat increïble, m’ha encantat actuar amb gent més gran perquè n’he après molt. Ho repetiria sense cap dubte“. Tot plegat li ha reafirmat que es vol dedicar al món del teatre, potser no de manera exclusiva per les dificultats econòmiques que pot tenir, però diu “que sempre seré actor, sempre he volgut ser actor i continuaré sent actor fins a la fi“. No hi ha dubte que amb 13 anys sap què vol.

Laia Ramon

La Laia Ramon ens ha explicat que el fet que el text fos molt llarg i que s’optés per fer una lectura dramatitzada també li va ocasionar dificultats. Acostumada a moure’s i interpretar alhora, aquest cop li va resultar estrany. Aquesta oportunitat de treballar amb gent d’edats molt diferents va donar una major rellevància a la seva feina i li va permetre aprendre molt. Pel que fa al futur, tot i que també té 13 anys, ens diu: “crec que sí que continuaré fent teatre i que, encara que no sé el que vull fer de gran, m’agradaria poder-m’hi dedicar“.

Sofia Fernández

La Sofia Fernández és la més petita. Té 8 anys i per això ens explica que no coneixia el context polític del Nord d’Irlanda dels anys 80, de l’època dels anomenats troubles, i que això li ha estat una dificultat. Està molt agraïda d’haver pogut viure des de dins el “teatre dels grans” perquè no el coneixia. I si li preguntem si de gran serà actriu, ens diu que “El 99% és que sí i l’1% és que no“. Veient aquests percentatges, sembla que hi ha moltes possibilitats que segueixi dalt dels escenaris.

El Marc Cabestany i la Laia Ramon durant la presentació de The ferryman.

The ferryman es va estrenar el mes d’abril de 2017 al Royal Court Theatre de Londres, dirigida per Sam Mendes. Les entrades es van esgotar en 24 hores i després va passar al West End. Les crítiques van ser extraordinàries i els premis van anar arribant.

Pep Duran n’ha fet la primera traducció al català i es presentarà en lectura dramatitzada a Sant Celoni a finals de gener. Ell va ser el traductor i director de Lava que vam poder veure el passat novembre dins de la Mostra TASQ. La Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre del Vallès patrocina aquesta estrena.

Entre els actors i actrius participants hi ha dues alumnes actuals de l’Escola, la Sofia Fernández i la Laia Ramon. També hi és en Marc Cabestany, que després de molts anys a l’Escola, aquest any no ha pogut seguir per incompatibilitat d’horaris. Entre la resta d’actors i actrius n’hi ha de la companyia Onze al Teatre de Sant Quirze. 

Coincidirà, casualment, que el Teatre Lliure també estrenarà a principis de febrer la seva versió d’aquest text, amb direcció de Julio Manrique i traducció de Cristina Genebat amb el nom d’El barquer.

Es podrà veure l’obra a Sant Celoni el 23 i 24 de gener.