Cada any, una figura internacional del món del teatre fa un missatge coincidint amb el Dia Mundial del Teatre. Aquest 27 de març de 2026, la persona triada és Willem Dafoe.
Willem Dafoe, Director Artístic del Departament de Teatre de La Biennale di Venezia, va ser un dels membres fundadors de The Wooster Group. Amb seu al Performing Garage, a Nova York (1977–2004), van desenvolupar un enfocament distintiu del teatre d’avantguarda. Posteriorment va col·laborar amb Bob Wilson, Marina Abramovic, Richard Foreman i Romeo Castellucci. A principis de la dècada de 1980 va començar a treballar en el cinema i des d’aleshores ha obtingut reconeixement internacional per la seva versatilitat tant en pel·lícules independents com comercials. Ha rebut quatre nominacions als premis Òscar i va ser guardonat amb la Copa Volpi al millor actor al Festival de Cinema de Venècia el 2018. El seu compromís amb el teatre continua modelant la seva visió artística i la seva pràctica interpretativa.
Manifestos catalans
A part de l’internacional, també fan manifestos les entitats catalanes més vinculades al teatre.
Soc actor, conegut principalment com a actor de cinema, però les meves arrels estan profundament lligades al teatre. Vaig ser membre de The Wooster Group del 1977 al 2003, creant i interpretant peces originals al Performing Garage, a Nova York, i fent gires per tot el món. També he treballat amb Richard Foreman, Robert Wilson i Romeo Castellucci. Actualment soc el Director Artístic del Departament de Teatre de La Biennale di Venezia. Aquest nomenament, els esdeveniments mundials i el meu desig de tornar a la pràctica teatral han reforçat la meva convicció en el poder positiu i únic del teatre i en la seva importància.
En els humils inicis de la meva etapa a The Wooster Group, la companyia amb seu a Nova York, sovint rebíem molt poc públic en algunes de les nostres funcions. La norma era que, si hi havia més intèrprets que espectadors, podíem optar per cancel·lar. Però no ho vam fer mai. Molts dels membres no estaven formats en arts escèniques, sinó que provenien de disciplines diverses que es reunien per fer teatre; així que “l’espectacle ha de continuar” no era realment el nostre lema. Tanmateix, sentíem l’obligació de mantenir aquell encontre amb el públic.
Sovint assajàvem durant el dia i a la nit presentàvem el material com a treball en procés. A vegades dedicàvem anys a una obra mentre ens manteníem amb gires de produccions anteriors. Treballar durant anys en una peça podia tornar-se tediós per a mi, i els assajos em resultaven de vegades extenuants; però aquelles presentacions de treballs en procés sempre eren estimulants, fins i tot quan el públic reduït semblava un judici contundent sobre el nivell d’interès en allò que estàvem fent. Això em va fer comprendre que, per poques persones que hi hagués, el públic, com a testimoni, donava al teatre el seu significat i la seva vida.
Com diu el rètol d’una sala d’apostes: “cal ser-hi per guanyar”. L’experiència compartida en temps real d’un acte de creació, que sempre és diferent encara que segueixi una pauta i un disseny, és sens dubte la força més evident del teatre. Socialment i política, el teatre no ha estat mai tan important i vital per a la comprensió de nosaltres mateixos i del món.
L’elefant a l’habitació són les noves tecnologies i les xarxes socials, que prometen connexió però que aparentment han fragmentat i aïllat les persones. Utilitzo l’ordinador cada dia, tot i que no tinc xarxes socials; fins i tot he buscat el meu nom a internet com a actor i també he consultat la intel·ligència artificial per obtenir informació. Però caldria estar cec per no reconèixer que el contacte humà corre el risc de ser substituït per relacions amb dispositius. Encara que certa tecnologia pot ser útil, el problema de no saber qui hi ha a l’altra banda del cercle de comunicació és profund i contribueix a una crisi de veritat i realitat. Si bé internet pot plantejar preguntes, rarament capta aquell sentit de meravella que crea el teatre. Una meravella basada en l’atenció, el compromís i una comunitat espontània de qui és present en un cercle d’acció i resposta.
Com a actor i creador teatral, continuo creient en el poder del teatre. En un món que sembla tornar-se cada vegada més divisori, controlador i violent, el nostre repte com a creadors teatrals és evitar que el teatre es corrompi reduint-se únicament a una empresa comercial dedicada a l’entreteniment com a distracció, o que es converteixi en un mer preservador institucional de tradicions. Més aviat, hem de fomentar la seva força per connectar pobles, comunitats i cultures i, sobretot, per qüestionar cap a on ens dirigim…
El gran teatre consisteix a desafiar la nostra manera de pensar i a encoratjar-nos a imaginar allò a què aspirem.
Som animals socials dissenyats biològicament per vincular-nos amb el món. Cada òrgan sensorial és una porta cap a l’encontre, i a través d’aquest encontre aconseguim una definició més profunda de qui som. A través de la narració, l’estètica, el llenguatge, el moviment i l’escenografia, el teatre, com a forma d’art total, pot fer-nos veure el que va ser,el que és i el que el nostre món podria ser.
Fa 128 anys que va néixer el dramaturg i poeta alemany Bertolt Brecht. Volia que el seu públic adoptés una perspectiva crítica per reconèixer la injustícia social i l’explotació i que es mogués a sortir del teatre i produir canvis en el món exterior. Les seves obres van utilitzar tècniques que recorden a l’espectador que l’obra és una representació de la realitat i no la realitat mateixa.
Se l’ha retratat com un home inquiet, rebel, desordenat, introvertit per moments i per moments humorístic, comunista convençut, no dogmàtic, dels de picar pedra i que mai s’afilià a cap partit, aquest home a qui li agradaven tots els plaers, en realitat, qui va ser?
BRECHTÍADA amb un toc de cabaret és un espectacle configurat a partir de textos de Bertolt Brecht: poemes, pensaments, episodis de la seva vida, històries i cançons que permetran conèixer les seves idees sobre l’art, l’educació, la seva concepció del teatre com a eina de canvi social i els seus exilis i viatges buscant un món que no trobava.
Els Carlins ja han passat per la TASQ en altres edicions amb Somnis de teatrei Play Strindberg. El Kursaal de Manresa és el bressol d’aquesta companyia.
Durada de l’obra: 90 minuts.
Recomanada a partir de 12 anys.
Fitxaartística
Dramatúrgia Joan Torrens
Direcció Fina Tapias
Ajudant de direcció Àngels Torrens
Repartiment:
Un home madur Pere Font
Un home de mitja edat Jordi Segon
Un noi Marc Freixa
Una dona madura Àngels Torrens
Una dona de mitja edat Maribel Montardit
Una noia Meritxell Costa
Veu en off Joan Torrens
Arranjaments, interpretació al piano i gravació David Martell
Coreografies Guillem Cirera
Treball de màscares i cant Laia Oliveras
Suport vestuari Montse Mas i Roser Rojas
Construcció d’elements escenogràfics Marc Vall
Disseny d’il·luminació Carles Serrano
Tècnic de llums i so Ferran Orriols
Tramoia i suport tècnic Josep Voserrais
Maquillatge i perruqueria Vane López i Imma Torrecillas
Agraïments Àlex Guix, Carles Torras, Família Rius-Bonjorn, Família Miquel-Ortega, Anna Vidal i Alfons Hita
Les entrades de la Mostra TASQ s’han de comprar per avançat a través del portal Entràpolis. El preu de l’entrada és de 8 €. El mateix dia de l’espectacle també es posaran a la venda a la Patronal les entrades que quedin disponibles al preu de 10 €.
Els socis de l’Espai d’Arts Escèniques tenen un descompte de 2 € per cada entrada, fins a un màxim de 5. Per activar el descompte cal introduir el número del carnet, que trobaran als correus que reben de l’entitat, al camp codi de descompte en el moment de fer la compra.
Henrik Ibsen és un dels grans autors del segle XIX. Se’l considera l’iniciador del teatre modern, amb uns textos valents que trenquen amb els valors victorians del moment. Aquest plantar cara a les convencions dominants han fet que les seves obres hagin perdurat al llarg dels anys sense perdre actualitat. Sense anar més lluny, Un enemic del Poble va ser el nom triat per la revista que fundà Joan Salvat-Papasseit l’any 1917
El doctor Thomas Stockmann denuncia que les aigües del balneari, que és la font principal d’ingressos al poble, són un problema per a la salut. Els habitants del poble intenten amagar aquesta veritat i així aconsegueixen que aquest fet només es quedi amb una denúncia del solitari doctor davant de tot un poble. Les postures dels personatges evolucionen a mesura que el conflicte econòmic i sanitari s’agreuja.
El Grup de Teatre d’Amics de les Arts de Terrassa ha agradat molt sempre que ha passat per la Patronal i ho han fet més cops que cap altra companyia. Han portat a Sant Quirze Les arrels, Molt soroll per a res i Un mort darrere la porta.
Aquí fan una versió lliure de Juan Mayorga i Miguel del Arco, traduïda per Cristina Genebat. La seva adaptació té girs sorprenents i trasllada l’acció fora de l’escenari.
Durada de l’obra: 120 minuts.
Recomanada a partir de 12 anys.
Fitxaartística
Direcció i adaptació: Maria Miralda i Escudé
Ajudant a la direcció: M. Mercè Monterde
Repartiment:
Ernest Castañé: Thomas Stockmann
Toni Garrich: Peter Stockmann
Marc Novellon: Hovstad
Anna Clariana: Hedda Kill
Marta Espachs: Kat Stockmann
Montse Martínez: Billing
Pol Rosset: Aslaksen
Gemma Terés: Petra Stockmann
Tiago Romeu: Capità Horster
Valentina Soler i Clara Romeu: Heddy Stockmann
Vestuari: M. Mercè Monterde i Carme Cuadrat
Escenografia: Ernest Castañé i Heidi Linde
Utillatge: Anna Clariana
Perruqueria i maquillatge: Teresa Rovira
Il·luminació i espai sonor: Maria Miralda, Marc Novellón, Tiago Romeu
Les entrades de la Mostra TASQ s’han de comprar per avançat a través del portal Entràpolis. El preu de l’entrada és de 8 €. El mateix dia de l’espectacle també es posaran a la venda a la Patronal les entrades que quedin disponibles al preu de 10 €.
Els socis de l’Espai d’Arts Escèniques tenen un descompte de 2 € per cada entrada, fins a un màxim de 5. Per activar el descompte cal introduir el número del carnet, que trobaran als correus que reben de l’entitat, al camp codi de descompte en el moment de fer la compra.
El termini d’inscripció d’obres per a l’edició 2026 de PESSICS va finalitzar el 25 de gener. Van ser un total de 37 obres de microteatre les que s’hi han presentat, una xifra molt similar a la de les últimes edicions.
Entre les propostes n’hi ha de companyies que han vingut altres anys o que proven sort repetint la mateixa obra d’altres edicions. També n’hi ha de noves interessades a venir a Sant Quirze. A totes els donem les gràcies per participar i els assegurem que mirarem amb atenció la seva obra.
Des de l’endemà, el grup organitzador va posar-se en marxa per poder-les visionar totes i valorar-les amb els criteris acordats. Fruit d’aquesta feina vam fer una primera reunió per fer una primera selecció. Aviat farem la reunió definitiva per fer la tria de les 5 obres que volem que vinguin a Can Barra el dissabte 23 de maig.
El públic fidel a PESSICS pot tenir la seguretat que tindrem un bon catàleg d’obres i que la principal incertesa serà que la meteorologia no posi obstacles al vespre més teatral de Can Barra. També estem treballant per mantenir l’oferta de sopar que vam iniciar l’any passat i que va tenir una molt bona resposta.
Part de l’equip que selecciona les obres de PESSICS 2026
Arribem a la setena edició de la Mostra de Teatre Amateur de Sant Quirze. Hem crescut i hem anat teixint una àmplia xarxa d’espectadors fidels a la cita dels diumenges a la tarda. També hem anat contactant amb companyies que han vingut per primer cop i que han anat repetint. Algunes ja semblen que tenen un lloc assegurat a la TASQ i no és cert. Només el seu bon treball ho pot facilitar. L’equip avaluador n’és una garantia. El nostre lema és “Portem el millor teatre amateur a Sant Quirze” i pensem que no és cap eslògan fals.
I com ja és costum, prepareu-vos per a una inauguració de la temporada d’aquelles que ningú que gaudeixi amb el teatre es voldrà perdre.
Com cada any, un color identificarà aquesta temporada. Aquesta edició serà l’avetblau (blue spruce).
L’Onze al Teatre i l’Espai d’Arts Escèniques, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, farem possible una nova edició d’aquesta Mostra de Teatre Amateur de Sant Quirze.
els enllaços per accedir al material escrit i gràfic que us demanem a les Bases.
Una comissió avaluadora de més de 10 persones valorarà les propostes i seleccionarà 7 obres perquè formin part de la programació de la temporada que anirà del setembre de 2026 a l’abril de 2027.
A finals de gener es va presentar a Sant Celoni el projecte The ferryman que va agrupar actors i actrius de diverses companyies del Vallès. Per la complexitat de l’obra i el gran nombre de persones a l’escenari, es va reduir a què fos una lectura dramatitzada. Això fa que el text i la interpretació de la veu es prioritzin a una posada en escena i uns moviments que hauria complicat molt la producció i els assajos. La llargada de l’obra també era un factor a tenir en compte.
El fet que hi hagués actors i actrius de totes les edats va comportar una recerca exhaustiva d’on trobar els actors més joves. Aquí és on l’Escola de Teatre de l’Espai va poder fer la seva contribució que va resultar indispensable. Hem volgut parlar amb ells per saber quina ha estat la seva experiència.
Marc Cabestany
Van anar-hi tres joves que formen part de l’Escola, tot i que un d’ells, el Marc Cabestany, ha hagut de deixar-la aquest curs per incompatibilitats horàries. Li ha estat innovador actuar llegint i prou, sense haver de moure’s per l’escenari. Tampoc havia fet mai un drama. Normalment, les obres de teatre que preparen els alumnes de l’Escola de la seva edat no tenen la gravetat d’aquesta història situada al Nord d’Irlanda els anys dels conflictes armats. Ens ha dit que “Ha estat increïble, m’ha encantat actuar amb gent més gran perquè n’he après molt. Ho repetiria sense cap dubte“. Tot plegat li ha reafirmat que es vol dedicar al món del teatre, potser no de manera exclusiva per les dificultats econòmiques que pot tenir, però diu “que sempre seré actor, sempre he volgut ser actor i continuaré sent actor fins a la fi“. No hi ha dubte que amb 13 anys sap què vol.
Laia Ramon
La Laia Ramon ens ha explicat que el fet que el text fos molt llarg i que s’optés per fer una lectura dramatitzada també li va ocasionar dificultats. Acostumada a moure’s i interpretar alhora, aquest cop li va resultar estrany. Aquesta oportunitat de treballar amb gent d’edats molt diferents va donar una major rellevància a la seva feina i li va permetre aprendre molt. Pel que fa al futur, tot i que també té 13 anys, ens diu: “crec que sí que continuaré fent teatre i que, encara que no sé el que vull fer de gran, m’agradaria poder-m’hi dedicar“.
Sofia Fernández
La Sofia Fernández és la més petita. Té 8 anys i per això ens explica que no coneixia el context polític del Nord d’Irlanda dels anys 80, de l’època dels anomenats troubles, i que això li ha estat una dificultat. Està molt agraïda d’haver pogut viure des de dins el “teatre dels grans” perquè no el coneixia. I si li preguntem si de gran serà actriu, ens diu que “El 99% és que sí i l’1% és que no“. Veient aquests percentatges, sembla que hi ha moltes possibilitats que segueixi dalt dels escenaris.
El Marc Cabestany i la Laia Ramon durant la presentació de The ferryman.
La Sofia Fernández és la nena més petita a la dreta de la imatge.El nombrós grup d’actrius i actors de The ferryman i l’equip de l’obra. La Gemma Pérez i el Toni Giner de l’Onze al Teatre també hi han participat.
Un reportatge a l’Ara i un altre del programa Marcians de 3Cat han fet protagonista el teatre amateur.
Recentment, el teatre amateur ha tingut els focus al damunt. L’última obra de La Cubana, el currículum de molts dels actors i actrius que arriben a les gran companyies i l’extens teixit d’entitats arrelades a pobles i barris que ofereixen a uns, formació, i a uns altres, una programació variada. Està clar que s’ho mereix.
El diari Ara ha publicat aquest article on hi apareix en Josep Canet de Deixalles 81 de Sant Feliu de Codines que ha passat més d’un cop per Sant Quirze amb la Mostra TASQ.
Les intrigues dins d’una empresa en situacions de crisi sempre porten moments explosius. L’interès comú pot xocar amb l’individual. Pot passar de tot, el més bo i el més dolent. Amb Set anys en tindrem un bon exemple.
Quatre socis d’una empresa tecnològica es veuen forçats a prendre una decisió que determinarà el seu futur i el del seu negoci. La lleialtat i la crueltat sortiran a la llum al llarg d’una nit plena de tensió, on els personatges poden traure el més fosc de cadascú.
El 1986, quatre joves d’una parròquia de Sant Andreu de la Barca van iniciar el Grup de Teatre TeatrAndreu. Al llarg d’aquests quaranta anys han crescut, s’han emancipat de la parròquia i han portat espectacles cada cop més complexos, fins arribar a la cinquantena d’obres.
Durada de l’obra: 70 minuts.
Recomanada a partir de 12 anys.
Fitxaartística
CARLES José Luis Pérez
MARCEL Carlos Ramírez
VERÒNICA Clara Díaz
LLUÍS Manu Paredes
JOSEP Sergi Grau
NATÀLIA(veu) Gemma Bochaca
Direcció Luis Rodríguez
Text José Cabeza i Julia Fontana
Atrezzo Ferran Catalan, Joan Navarro, Candela Sánchez
Les entrades de la Mostra TASQ s’han de comprar per avançat a través del portal Entràpolis. El preu de l’entrada és de 8 €. El mateix dia de l’espectacle també es posaran a la venda a la Patronal les entrades que quedin disponibles al preu de 10 €.
Els socis de l’Espai d’Arts Escèniques tenen un descompte de 2 € per cada entrada, fins a un màxim de 5. Per activar el descompte cal introduir el número del carnet, que trobaran als correus que reben de l’entitat, al camp codi de descompte en el moment de fer la compra.
Espai d'Arts Escèniques de Sant Quirze del Vallès 