Torna el càsting pel programa de TV3 “El llop“.
La segona temporada serà amb “La Puntual“. Basat en L’auca del Senyor Esteve, de Santiago Rusiñol.
Si hi voleu participar, seguiu les indicacions del cartell.
S’està fent un càsting per nens de 5 a 7 anys i nois de 7 a 11 per un llargmetratge sobre la vida de l’Eugenio. El rodatge serà a l’abril. Cal enviar foto, correu i telèfon aquesta adreça: casting.eugeni@gmail.com
Aquesta és l’ovació que van rebre Emma Vilarasau i Dafnis Balduz després d’interpretar L’oreneta a la Patronal. Una Patronal plena del tot i amb tot el públic dret commogut per aquesta actuació.
Omplir els teatres, remoure les consciències, arribar al cor i al cap del públic… per això estem.
La presentació de la 3a Mostra TASQ també ha estat notícia al programa Amunt el teló de Ràdio Sabadell. Aquí podeu escoltar l’entrevista que van fer al Toni Giner en el programa del 21 de setembre.
Podeu escoltar l’entrevista a partir del minut 21.15.
Ens arriba aquesta convocatòria de càsting per a un actor jove. Serà una obra que es presentarà al Teatre Nacional de Catalunya.
El director teatral anglès Peter Brook ha mort a l’edat de 97 anys. Havia estat vinculat a Catalunya i, en concret, al projecte del Mercat de les Flors. La seva especialització en muntatges de Shakespeare i les seves aportacions al teatre contemporani l’ha fet un dels referents de l’escena teatral mundial.
Puc agafar qualsevol espai buit i anomenar-lo un escenari nu. Un home camina per aquest espai buit, mentre algú altre el mira, i això és tot el que es necessita perquè es faci una acció teatral.
En el teatre, tota forma un cop nascuda és mortal; tota forma s’ha de reconcebre, i la seva nova concepció tindrà les influències que l’envolten.
Aquest any Peter Sellars ha estat l’escollit per fer el missatge del 27 de març, Dia Mundial del Teatre 2022. Peter Sellars, nascut a Pittsburgh, Pennsilvània (EUA), és un director d’òpera, teatre i festivals que ha guanyat reconeixement internacional.
Benvolguts amics i amigues,
Quan el món penja d’un fil, a cada moment del degoteig de notícies, permeteu-me que us convidi, que ens proposem d’entrar, com a creadors, al nostre propi àmbit, al nostre cercle, amb la nostra perspectiva del temps èpic, d’un canvi èpic, d’una consciència èpica, d’una reflexió èpica i, d’una visió èpica? Vivim un període èpic de la història de la humanitat i els canvis profunds i transcendentals que estem experimentant en les relacions entre nosaltres i amb els mons no humans, van gairebé més enllà de les nostres capacitats per comprendre, articular, parlar i expressar.
No vivim en un canal de notícies de 24 hores; vivim al límit del temps. Els diaris i els mitjans de comunicació no estan prou dotats i són incapaços de fer front al que estem sentint.
On és el llenguatge, quins són els moviments, i quines són les imatges que ens poden permetre comprendre els profunds canvis i ruptures que estem patint? I com podem transmetre el contingut de les nostres vides en aquests moments, no com una crònica sinó com una vivència?
El teatre és l’art de l’experiència.
En un món aclaparat per grans campanyes publicitàries, experiències simulades, prediccions esgarrifoses, com podem anar més enllà de la repetició inacabable de xifres per experimentar la santedat i l’infinit d’una sola vida, d’un ecosistema únic, d’una amistat o de la qualitat de la llum en un cel estrany? Dos anys de COVID-19 han esmorteït els sentits, han escurçat la vida, han trencat les connexions de la gent; i ens han col·locat en una estranya zona zero com a habitacle humà.
Quines llavors s’han de plantar i replantar en aquests anys, i quines són les males herbes i espècies invasives que s’han d’eliminar per complet per sempre més? Molta gent està al límit. Hi ha tanta violència esclatant irracionalment o inesperadament! Tants sistemes establerts s’han revelat com a estructures de crueltat contínua!
On són les nostres cerimònies de commemoració? Què cal que recordem? Quins són els rituals que ens permeten, per fi, reimaginar i començar a assajar els passos que no hem fet mai abans?
El teatre de la visió èpica, dels propòsits, de la recuperació, de la reparació i de la cura necessita nous rituals. No cal que ens entretinguin. Ens hem de reunir. Hem de compartir l’espai i hem de cultivar l’espai compartit. Necessitem espais protegits d’escolta activa i d’igualtat.
El teatre és la creació a la terra d’un espai d’igualtat entre els humans, els déus, les plantes, els animals, les gotes de pluja, les llàgrimes i la regeneració. L’espai d’igualtat i d’escolta activa s’il·lumina per la bellesa oculta, que es manté viva en una constant interacció entre el perill, l’equanimitat, la saviesa, l’acció i la paciència.
A El Sutra de l’ornament floral, Buda enumera deu tipus de gran paciència en la vida humana. Un dels més poderosos s’anomena Paciència per percebre tot com un miratge. El teatre sempre ha presentat la vida d’aquest món com si fos un miratge, que ens permet veure a través de la il·lusió humana, el deliri, la ceguesa i la negació amb una claredat i una força alliberadora.
Estem tan convençuts d’allò que estem veient i de la manera com ho estem fent, que no som capaços de veure i sentir realitats alternatives, noves possibilitats, enfocaments diferents, relacions invisibles, i connexions atemporals.
Aquest és un moment per revitalitzar de dalt a baix les nostres ments, els nostres sentits, la nostra imaginació, les nostres històries i els nostres futurs. Aquesta tasca no es pot fer treballant individualment. Aquesta és una feina per fer-la plegats. El teatre és la invitació per fer aquest treball junts.
Les meves més sinceres gràcies per la vostra feina.
Peter Sellars
Dia Mundial del Teatre 2022
(Traducció de la professora d’anglès Teresa Naves i la professora de català Susanna Arias amb l’ajut de l’escriptor d’Estats Units David C. Hall)
Aquests són els Premis de la Crítica de les obres estrenades el 2021
Q-Ars Teatre
Jurat format per Rosa Badia (Cadena Ser – Tot és Comèdia), Jordi Bordes (El Punt Avui), Carme Canet (Catalunya Radio – Entre Caixes), Laura Contreras (Teló de fons), Alba Cuenca Sánchez (Recomana / Entreacte), Sergi Dòria (ABC), Elisa Díez (Butaques i Somnis / Recomana), Imma Fernández (El Periódico / Recomana), Martí Figueras (Núvol), Santi Fondevila (Diari Ara), Andreu Gomila (El Temps de les Arts), Iolanda G. Madariaga (Recomana), Judit Martínez (Crit Cultural / Novaveu), Juan Carlos Olivares (La Vanguardia / Recomana) (coordinador del jurat), Ramon Oliver (La Vanguardia-Què fem? / Recomana), Oriol Osan (Núvol), Xavi Pardo (RAC1 / Àrtic), Manuel Pérez i Muñoz (Entreacte / El Periódico), Ana Prieto Nadal (Núvol), Oriol Puig Taulé (Núvol), José Carlos Sorribes (El Periódico), Andreu Sotorra (Clip de Teatre) i Pep Vila (L’Apuntador).
Jurat format per Clàudia Brufau (Revista Musical Catalana) (coordinadora del jurat), Natàlia Chocarro (El Punt Avui), Sara Esteller (Levante-EMV), Oriol Puig Taulé (Núvol) i Bàrbara Raubert (Recomana).
Jurat format per Ferran Baile (Recomana), Jordi Bordes (El Punt Avui), Núria Cañamares (Entreacte) (coordinadora del jurat), Dani Chicano (Proscenium), Martí Figueras (Núvol), Iolanda G Madariaga (Recomana), Martí Rossell (Novaveu) i Marc Sabater (Petit Sabadell/ Petit Terrassa).
Jurat format per Núria Cañamares (Entreacte), Alba Cuenca Sánchez (Recomana / Entreacte), Imma Fernández (El Periódico / Recomana), Gema Moraleda (Somnis de Teatre), Xavi Pardo (RAC1 / Àrtic), Manuel Pérez i Muñoz (Entreacte / El Periódico (coordinador del jurat) i Oriol Puig Taulé (Núvol).
Aquellas que no deben morir de Las Huecas. Finalistes: Cry babies (The Followers), Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig (Col·lectiu Que no salga de aquí) i Lázaro (LEAMŎK)
Jurat format per Paula Carreras, Alba Cuenca Sánchez (coordinadora del jurat), Marta Duran Arranz, Lucia Gusmaroli, Judit Martínez Gili, Nil Martín López, Anna Molinet Mateo, Héctor Naranjo-Gámez, Sasha Pradkhan, Martí Rossell Pelfort i Laura Ulldemolins.
Jurat format per Marcel Barrera (Zirkòlika) (coordinador del jurat), Jordi Bordes (El Punt Avui), Núria Cañamares (Entreacte), Marta Cervera (El Periódico), Núria Juanico (Ara) i Vicent Llorca (Zirkòlika).
Espai d'Arts Escèniques de Sant Quirze del Vallès 