L’Espai d’Arts Escèniques té una Escola de teatre, organitzem PESSICS i participem en la Mostra TASQ.
Cada any ho hem fet possible i aquest 2026 hi tornarem.
Ens acompanyeu?

Convoquem l’Assemblea General Ordinària de l’Espai d’Arts Escèniques de Sant Quirze, el pròxim dijous 18 de desembre de 2025, a les 20.00 h, per via telemàtica, amb el següent

Ordre del Dia:

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea anterior. 
2. Elecció i ratificació de càrrecs.
3. Econòmica. Estat de comptes i Pressupost curs 2025-26 
4. Informacions Escola
5. Informacions Programació.
6. Intervencions obertes a socis i sòcies.  

L’enllaç per assistir-hi l’heu rebut per correu. El tornareu a rebre pocs dies abans de l’Assemblea. Si no el teniu, escriviu-nos a espaisqv@espaisqv.cat

Proposta de càsting que ens arriba des de Granollers.

Aquest dimarts 16 de setembre s’ha anunciat en roda de premsa els textos guanyadors de la 12a edició del concurs de dramatúrgia Microteatre. Aquest projecte organitzat per l’escola de teatre Arsènic i Roca Umbert Fàbrica de les Arts, té com a objectiu impulsar la creació escènica entre dramaturgs i dramaturgues novells i joves intèrprets. 

Així, en aquesta ocasió, i entorn del concepte “I una altra vegada…?!”, s’han rebut un total de 20 textos, tots ells obres originals i inèdites. El jurat n’ha escollit quatre que seran representades el cap de setmana del 14, 15 i 16 de novembre, en espais singulars de Roca Umbert. Un dels grups del diumenge 16 de novembre serà una sessió inclusiva per a persones sordes amb intèrpret de llengua de signes.  

Els textos guanyadors d’aquesta 12a edició són: 

• Ensenya-me’n, de Laura Masmiquel Martí (direcció: Tàtels Pérez) 
• Doncs sí, una altra vegada, d’Eloi Falguera Vidal (direcció: Ferran Farré) 
• 10-N’HI-DO!, de Paolo Campagna (direcció: Denise Duncan) 
• Marieta, de Reyes Barragán Gutiérrez (direcció: Txell Roda) 

En aquesta ocasió el jurat ha estat format per:  

• Aïda Bellet, actriu i pedagoga teatral 
• Maria Castillo, directora i pedagoga teatral 
• Laura López, actriu i pedagoga teatral 
• Frederic Roda, director i pedagog teatral 

El premi consisteix en la posada en escena de les obres davant de públic i una dotació econòmica de 200 €. El càsting d’actors i actrius serà el dissabte 27 de setembre a Arsènic i les entrades per a les representacions estaran a la venda a www.escenagran.cat a partir d’aquest divendres 19 de setembre a les 20 h. 

El projecte Microteatre 

Microteatre és un projecte de creació escènica que planteja la representació d’obres teatrals d’una durada limitada i d’una temàtica determinada per a un públic reduït, organitzat conjuntament per l’escola de teatre Arsènic i Roca Umbert Fàbrica de les Arts. Les obres són interpretades per un màxim de tres actors i actrius, menors de 25 anys, prèviament seleccionats i dirigides per un director/a professional. Aquest projecte pretén estimular la creació escènica de dramaturgs/gues que s’inicien en l’escriptura teatral i impulsar joves intèrprets. 

El projecte també forma part de la programació de RBLS (https://rbls.cat/), un festival d’arts escèniques que se celebra a diferents ciutats catalanes i que com a objectiu acostar el teatre a adolescents i joves per encomanar-los la passió i l’amor per aquest art, descobrir-los muntatges arriscats, engrescadors, i que connectin amb els seus interessos i inquietuds.  

El premi en honor a l’actriu i directora de Molins de Rei s’ha atorgat anualment des de l’any 1973. Impulsat des del món del teatre amateur, ha distingit artistes molt reconegudes de l’escena catalana com Núria Espert, Anna Lizaran, Míriam Iscla, Mercè Arànega, Clara Segura o Emma Vilarasau.

Creat per la desapareguda Penya Carlos Lemos de Molins de Rei, al llarg de cinquanta anys s’han fet càrrec de la seva organització institucions i entitats com l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona o l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). Des de l’any 2022, els principals impulsors del premi són la revista Núvol i la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya (FGTAC).

L’Espai d’Arts Escèniques de Sant Quirze és membre de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya.

El jurat d’enguany ha estat format per quatre membres de la Federació (Magda Garcia, Josep Mayolas, Elisa Poch i Josep M. Porta) i cinc crítics de Núvol (Martí Figueras, Jaume Forés Juliana, Oriol Osan i Tort, Ana Prieto Nadal i Oriol Puig Taulé). Aquest jurat ha decidit atorgar el Premi Memorial Margarida Xirgu 2025 a l’actriu Màrcia Cisteró per la seva participació en quatre especatcles de la temporada 2024-2025: Tots ocells, A Macbeth Song, Les bacants i Opereta imaginària.

Màrcia Cisteró, nascuda a Barcelona el 1972 i llicenciada per l’Institut del Teatre, ha combinat rols principals i secundaris en obres de Shakespeare, Molière, Brecht, Valle-Inclán, Mouawad, Wesker, Sòfocles, Txékhov, De Filippo, entre d’altres. Col·labora assíduament amb directors de renom com Oriol Broggi (La Perla 29), Albert Arribas, Jordi Prat i Coll, Carlota Subirós i Àngel Llàcer

El premi es lliurarà el 21 de juliol al Teatre Romea de Barcelona, incloent un anell dissenyat per Maria Diez Serrat com a emblema exclusiu del guardó

Cada any una figura internacional del món del teatre fa un missatge coincidint amb el Dia Mundial del Teatre. Aquest 27 de març de 2025, la persona triada és Teodor Terzòpoulos.

Teodor Terzòpoulos és un director i escriptor grec, inspirador i actual president de la Comissió Nacional de l’Olimpíada Teatral.

Nascut el 1947, va formar-se a Atenes i Berlín Est. El 1986, amb l’obra Les Bacants d’Eurípides va tenir un gran èxit internacional, inclòs el reconeixement, aquell mateix any, a Barcelona, amb el Premi Lorca.

Durant la seva carrera ha dirigit nombroses tragèdies gregues clàssiques, i també obres modernes gregues i europees, en festivals i teatres d’arreu del món. Ha estat premiat a Rússia, Brasil, Corea del Sud, Índia, Colòmbia, Turquia i Xina.

MANIFEST

¿Pot, el teatre, parar l’orella al crit de socors que profereix la nostra època, en un món amb ciutadans en fallida, immersos en les cel·les de la realitat virtual, atrinxerats en llur privadesa asfixiant? ¿En un món amb existències robòtiques dins d’un absolut sistema de control i de repressió en tots els àmbits de la vida?

¿Es preocupa, el teatre, per la catàstrofe ecològica, per l’escalfament de la terra, per les incomptables pèrdues de la diversitat biològica, per la contaminació dels oceans, pel desglaç dels pols, per l’augment dels incendis dels boscos i pels fenòmens de les condicions atmosfèriques extremes? ¿Pot, el teatre, esdevenir una peça activa de l’ecosistema? El teatre observa atentament el fenomen que té conseqüències humanes al nostre planeta des de fa molts anys, però troba dificultats a tractar amb aquest problema. 

¿Té por, el teatre, per la situació humana que va donant forma al segle XXI, en el qual el ciutadà actua i es comporta a partir d’interessos polítics i econòmics, a partir de xarxes d’informació i d’empreses que s’ocupen de la formació d’opinió pública? ¿Un segle en el qual, els mitjans de comunicació en xarxa, per bé que la facilitin, constitueixen la més gran coartada de la comunicació, per què ofereixen la necessària distància de seguretat amb relació a l’Altre?

Un sentiment difús i ampli de temor davant de l’Altre, davant d’allò que és diferent, d’allò que és estranger senyoreja en els nostres pensaments i en les nostres actuacions.

¿Pot, el teatre, funcionar com un laboratori de coexistència de les diferències, sense prendre en consideració la ferida que sagna? La ferida sagna i ens convida a que tornem a refer el Mite. I, com diu HeinerMüller*: “El mite és una acumulació, un aparell, en el qual poden incorporar-se contínuament nous i diferents ginys. Transmet energia, fins que la velocitat que va augmentant destrueix el cicle de la civilització”, i jo afegiria, “el cicle de la barbàrie”. 

¿Pot, el projector de teatre, il·luminar la ferida social i, tot enganyant-se, no il·luminar-se a si mateix?

Preguntes que no troben respostes concretes, perquè el teatre existeix i gaudeix de llarga vida gràcies, precisament, a les preguntes que romanen sense resposta.

Preguntes que ja va generar Diònisos en depassar, des del seu lloc natal, l’ara d’orquestra del teatre antic i continuar en silenci el seu viatge d’exiliat cap a tots els indrets de guerra, avui, Dia Mundial del Teatre. 

Mirem Diònisos directament als ulls, el déu extàtic del teatre i del mite, que uneix passat, present i futur, fill de dos orígens, de Zeus i de Semele, expressió d’identitats inestables, dona i home, de caràcter colèric i alhora serè, déu i animal, a mig camí entre la bogeria i la lògica, entre la rauxa i el seny, ordre i caos, un acròbata al límit de la vida i de la mort.

Diònisos estableix la pregunta essencial i fonamental, “De què es tracta?”, pregunta que mobilitza l’autor a orientar-se cap a una recerca més i més profunda de l’arrel del mite i de les múltiples dimensions de l’enigma humà. Necessitem nous models narratius orientats al conreu de la memòria i al desenvolupament d’una nova ètica i d’una nova responsabilitat política, per tal de sortir de la multiforme dictadura de l’actual edat mitjana.
 
*Dramaturg i poeta alemany (1929 – 1995). N. de la T

Teodor Terzòpoulos
Dia Mundial del Teatre 2025

Traducció del text al català: Montserrat Gallart.

Altres manifestos

• Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya.
• Associació de Professionals de la Interpretació i la Direcció de Catalunya.