Cada any, una figura internacional del món del teatre fa un missatge coincidint amb el Dia Mundial del Teatre. Aquest 27 de març de 2026, la persona triada és Willem Dafoe.
Willem Dafoe, Director Artístic del Departament de Teatre de La Biennale di Venezia, va ser un dels membres fundadors de The Wooster Group. Amb seu al Performing Garage, a Nova York (1977–2004), van desenvolupar un enfocament distintiu del teatre d’avantguarda. Posteriorment va col·laborar amb Bob Wilson, Marina Abramovic, Richard Foreman i Romeo Castellucci. A principis de la dècada de 1980 va començar a treballar en el cinema i des d’aleshores ha obtingut reconeixement internacional per la seva versatilitat tant en pel·lícules independents com comercials. Ha rebut quatre nominacions als premis Òscar i va ser guardonat amb la Copa Volpi al millor actor al Festival de Cinema de Venècia el 2018. El seu compromís amb el teatre continua modelant la seva visió artística i la seva pràctica interpretativa.
Manifestos catalans
A part de l’internacional, també fan manifestos les entitats catalanes més vinculades al teatre.
Soc actor, conegut principalment com a actor de cinema, però les meves arrels estan profundament lligades al teatre. Vaig ser membre de The Wooster Group del 1977 al 2003, creant i interpretant peces originals al Performing Garage, a Nova York, i fent gires per tot el món. També he treballat amb Richard Foreman, Robert Wilson i Romeo Castellucci. Actualment soc el Director Artístic del Departament de Teatre de La Biennale di Venezia. Aquest nomenament, els esdeveniments mundials i el meu desig de tornar a la pràctica teatral han reforçat la meva convicció en el poder positiu i únic del teatre i en la seva importància.
En els humils inicis de la meva etapa a The Wooster Group, la companyia amb seu a Nova York, sovint rebíem molt poc públic en algunes de les nostres funcions. La norma era que, si hi havia més intèrprets que espectadors, podíem optar per cancel·lar. Però no ho vam fer mai. Molts dels membres no estaven formats en arts escèniques, sinó que provenien de disciplines diverses que es reunien per fer teatre; així que “l’espectacle ha de continuar” no era realment el nostre lema. Tanmateix, sentíem l’obligació de mantenir aquell encontre amb el públic.
Sovint assajàvem durant el dia i a la nit presentàvem el material com a treball en procés. A vegades dedicàvem anys a una obra mentre ens manteníem amb gires de produccions anteriors. Treballar durant anys en una peça podia tornar-se tediós per a mi, i els assajos em resultaven de vegades extenuants; però aquelles presentacions de treballs en procés sempre eren estimulants, fins i tot quan el públic reduït semblava un judici contundent sobre el nivell d’interès en allò que estàvem fent. Això em va fer comprendre que, per poques persones que hi hagués, el públic, com a testimoni, donava al teatre el seu significat i la seva vida.
Com diu el rètol d’una sala d’apostes: “cal ser-hi per guanyar”. L’experiència compartida en temps real d’un acte de creació, que sempre és diferent encara que segueixi una pauta i un disseny, és sens dubte la força més evident del teatre. Socialment i política, el teatre no ha estat mai tan important i vital per a la comprensió de nosaltres mateixos i del món.
L’elefant a l’habitació són les noves tecnologies i les xarxes socials, que prometen connexió però que aparentment han fragmentat i aïllat les persones. Utilitzo l’ordinador cada dia, tot i que no tinc xarxes socials; fins i tot he buscat el meu nom a internet com a actor i també he consultat la intel·ligència artificial per obtenir informació. Però caldria estar cec per no reconèixer que el contacte humà corre el risc de ser substituït per relacions amb dispositius. Encara que certa tecnologia pot ser útil, el problema de no saber qui hi ha a l’altra banda del cercle de comunicació és profund i contribueix a una crisi de veritat i realitat. Si bé internet pot plantejar preguntes, rarament capta aquell sentit de meravella que crea el teatre. Una meravella basada en l’atenció, el compromís i una comunitat espontània de qui és present en un cercle d’acció i resposta.
Com a actor i creador teatral, continuo creient en el poder del teatre. En un món que sembla tornar-se cada vegada més divisori, controlador i violent, el nostre repte com a creadors teatrals és evitar que el teatre es corrompi reduint-se únicament a una empresa comercial dedicada a l’entreteniment com a distracció, o que es converteixi en un mer preservador institucional de tradicions. Més aviat, hem de fomentar la seva força per connectar pobles, comunitats i cultures i, sobretot, per qüestionar cap a on ens dirigim…
El gran teatre consisteix a desafiar la nostra manera de pensar i a encoratjar-nos a imaginar allò a què aspirem.
Som animals socials dissenyats biològicament per vincular-nos amb el món. Cada òrgan sensorial és una porta cap a l’encontre, i a través d’aquest encontre aconseguim una definició més profunda de qui som. A través de la narració, l’estètica, el llenguatge, el moviment i l’escenografia, el teatre, com a forma d’art total, pot fer-nos veure el que va ser,el que és i el que el nostre món podria ser.
A finals de gener es va presentar a Sant Celoni el projecte The ferryman que va agrupar actors i actrius de diverses companyies del Vallès. Per la complexitat de l’obra i el gran nombre de persones a l’escenari, es va reduir a què fos una lectura dramatitzada. Això fa que el text i la interpretació de la veu es prioritzin a una posada en escena i uns moviments que hauria complicat molt la producció i els assajos. La llargada de l’obra també era un factor a tenir en compte.
El fet que hi hagués actors i actrius de totes les edats va comportar una recerca exhaustiva d’on trobar els actors més joves. Aquí és on l’Escola de Teatre de l’Espai va poder fer la seva contribució que va resultar indispensable. Hem volgut parlar amb ells per saber quina ha estat la seva experiència.
Marc Cabestany
Van anar-hi tres joves que formen part de l’Escola, tot i que un d’ells, el Marc Cabestany, ha hagut de deixar-la aquest curs per incompatibilitats horàries. Li ha estat innovador actuar llegint i prou, sense haver de moure’s per l’escenari. Tampoc havia fet mai un drama. Normalment, les obres de teatre que preparen els alumnes de l’Escola de la seva edat no tenen la gravetat d’aquesta història situada al Nord d’Irlanda els anys dels conflictes armats. Ens ha dit que “Ha estat increïble, m’ha encantat actuar amb gent més gran perquè n’he après molt. Ho repetiria sense cap dubte“. Tot plegat li ha reafirmat que es vol dedicar al món del teatre, potser no de manera exclusiva per les dificultats econòmiques que pot tenir, però diu “que sempre seré actor, sempre he volgut ser actor i continuaré sent actor fins a la fi“. No hi ha dubte que amb 13 anys sap què vol.
Laia Ramon
La Laia Ramon ens ha explicat que el fet que el text fos molt llarg i que s’optés per fer una lectura dramatitzada també li va ocasionar dificultats. Acostumada a moure’s i interpretar alhora, aquest cop li va resultar estrany. Aquesta oportunitat de treballar amb gent d’edats molt diferents va donar una major rellevància a la seva feina i li va permetre aprendre molt. Pel que fa al futur, tot i que també té 13 anys, ens diu: “crec que sí que continuaré fent teatre i que, encara que no sé el que vull fer de gran, m’agradaria poder-m’hi dedicar“.
Sofia Fernández
La Sofia Fernández és la més petita. Té 8 anys i per això ens explica que no coneixia el context polític del Nord d’Irlanda dels anys 80, de l’època dels anomenats troubles, i que això li ha estat una dificultat. Està molt agraïda d’haver pogut viure des de dins el “teatre dels grans” perquè no el coneixia. I si li preguntem si de gran serà actriu, ens diu que “El 99% és que sí i l’1% és que no“. Veient aquests percentatges, sembla que hi ha moltes possibilitats que segueixi dalt dels escenaris.
El Marc Cabestany i la Laia Ramon durant la presentació de The ferryman.
La Sofia Fernández és la nena més petita a la dreta de la imatge.El nombrós grup d’actrius i actors de The ferryman i l’equip de l’obra. La Gemma Pérez i el Toni Giner de l’Onze al Teatre també hi han participat.
Un reportatge a l’Ara i un altre del programa Marcians de 3Cat han fet protagonista el teatre amateur.
Recentment, el teatre amateur ha tingut els focus al damunt. L’última obra de La Cubana, el currículum de molts dels actors i actrius que arriben a les gran companyies i l’extens teixit d’entitats arrelades a pobles i barris que ofereixen a uns, formació, i a uns altres, una programació variada. Està clar que s’ho mereix.
El diari Ara ha publicat aquest article on hi apareix en Josep Canet de Deixalles 81 de Sant Feliu de Codines que ha passat més d’un cop per Sant Quirze amb la Mostra TASQ.
The ferryman es va estrenar el mes d’abril de 2017 al Royal Court Theatre de Londres, dirigida per Sam Mendes. Les entrades es van esgotar en 24 hores i després va passar al West End. Les crítiques van ser extraordinàries i els premis van anar arribant.
Pep Duran n’ha fet la primera traducció al català i es presentarà en lectura dramatitzada a Sant Celoni a finals de gener. Ell va ser el traductor i director de Lava que vam poder veure el passat novembre dins de la Mostra TASQ. La Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre del Vallès patrocina aquesta estrena.
Entre els actors i actrius participants hi ha dues alumnes actuals de l’Escola, la Sofia Fernández i la Laia Ramon. També hi és en Marc Cabestany, que després de molts anys a l’Escola, aquest any no ha pogut seguir per incompatibilitat d’horaris. Entre la resta d’actors i actrius n’hi ha de la companyia Onze al Teatre de Sant Quirze.
Coincidirà, casualment, que el Teatre Lliuretambé estrenarà a principis de febrer la seva versió d’aquest text, amb direcció de Julio Manrique i traducció de Cristina Genebat amb el nom d’El barquer.
Es podrà veure l’obra a Sant Celoni el 23 i 24 de gener.
L’Espai d’Arts Escèniques té una Escola de teatre, organitzem PESSICS i participem en la Mostra TASQ. Cada any ho hem fet possible i aquest 2026 hi tornarem. Ens acompanyeu?
Convoquem l’Assemblea General Ordinària de l’Espai d’Arts Escèniques de Sant Quirze, el pròxim dijous18 de desembre de 2025, a les 20.00 h, per via telemàtica, amb el següent
Ordre del Dia:
Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea anterior.
Elecció i ratificació de càrrecs.
Econòmica. Estat de comptes i Pressupost curs 2025-26
Informacions Escola
Informacions Programació.
Intervencions obertes a socis i sòcies.
L’enllaç per assistir-hi l’heu rebut per correu. El tornareu a rebre pocs dies abans de l’Assemblea. Si no el teniu, escriviu-nos a espaisqv@espaisqv.cat
Proposta de càsting que ens arriba des de Granollers.
Aquest dimarts 16 de setembre s’ha anunciat en roda de premsa els textos guanyadors de la 12a edició del concurs de dramatúrgia Microteatre. Aquest projecte organitzat per l’escola de teatre Arsènic i Roca Umbert Fàbrica de les Arts, té com a objectiu impulsar la creació escènica entre dramaturgs i dramaturgues novells i joves intèrprets.
Així, en aquesta ocasió, i entorn del concepte “I una altra vegada…?!”, s’han rebut un total de 20 textos, tots ells obres originals i inèdites. El jurat n’ha escollit quatre que seran representades el cap de setmana del 14, 15 i 16 de novembre, en espais singulars de Roca Umbert. Un dels grups del diumenge 16 de novembre serà una sessió inclusiva per a persones sordes amb intèrpret de llengua de signes.
Els textos guanyadors d’aquesta 12a edició són:
Ensenya-me’n, de Laura Masmiquel Martí (direcció: Tàtels Pérez)
Doncs sí, una altra vegada, d’Eloi Falguera Vidal (direcció: Ferran Farré)
10-N’HI-DO!, de Paolo Campagna (direcció: Denise Duncan)
Marieta, de Reyes Barragán Gutiérrez (direcció: Txell Roda)
En aquesta ocasió el jurat ha estat format per:
Aïda Bellet, actriu i pedagoga teatral
Maria Castillo, directora i pedagoga teatral
Laura López, actriu i pedagoga teatral
Frederic Roda, director i pedagog teatral
El premi consisteix en la posada en escena de les obres davant de públic i una dotació econòmica de 200 €. El càsting d’actors i actrius serà el dissabte 27 de setembre a Arsènic i les entrades per a les representacions estaran a la venda a www.escenagran.cat a partir d’aquest divendres 19 de setembre a les 20 h.
El projecte Microteatre
Microteatre és un projecte de creació escènica que planteja la representació d’obres teatrals d’una durada limitada i d’una temàtica determinada per a un públic reduït, organitzat conjuntament per l’escola de teatre Arsènic i Roca Umbert Fàbrica de les Arts. Les obres són interpretades per un màxim de tres actors i actrius, menors de 25 anys, prèviament seleccionats i dirigides per un director/a professional. Aquest projecte pretén estimular la creació escènica de dramaturgs/gues que s’inicien en l’escriptura teatral i impulsar joves intèrprets.
El projecte també forma part de la programació de RBLS (https://rbls.cat/), un festival d’arts escèniques que se celebra a diferents ciutats catalanes i que com a objectiu acostar el teatre a adolescents i joves per encomanar-los la passió i l’amor per aquest art, descobrir-los muntatges arriscats, engrescadors, i que connectin amb els seus interessos i inquietuds.
El premi en honor a l’actriu i directora de Molins de Rei s’ha atorgat anualment des de l’any 1973. Impulsat des del món del teatre amateur, ha distingit artistes molt reconegudes de l’escena catalana com Núria Espert, Anna Lizaran, Míriam Iscla, Mercè Arànega, Clara Segura o Emma Vilarasau.
Creat per la desapareguda Penya Carlos Lemos de Molins de Rei, al llarg de cinquanta anys s’han fet càrrec de la seva organització institucions i entitats com l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona o l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). Des de l’any 2022, els principals impulsors del premi són la revista Núvol i la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya (FGTAC).
L’Espai d’Arts Escèniques de Sant Quirze és membre de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya.
El jurat d’enguany ha estat format per quatre membres de la Federació (Magda Garcia, Josep Mayolas, Elisa Poch i Josep M. Porta) i cinc crítics de Núvol (Martí Figueras, Jaume Forés Juliana, Oriol Osan i Tort, Ana Prieto Nadal i Oriol Puig Taulé). Aquest jurat ha decidit atorgar el Premi Memorial Margarida Xirgu 2025 a l’actriu Màrcia Cisteró per la seva participació en quatre especatcles de la temporada 2024-2025: Tots ocells, A Macbeth Song, Les bacants i Opereta imaginària.
Màrcia Cisteró, nascuda a Barcelona el 1972 i llicenciada per l’Institut del Teatre, ha combinat rols principals i secundaris en obres de Shakespeare, Molière, Brecht, Valle-Inclán, Mouawad, Wesker, Sòfocles, Txékhov, De Filippo, entre d’altres. Col·labora assíduament amb directors de renom com Oriol Broggi (La Perla 29), Albert Arribas, Jordi Prat i Coll, Carlota Subirós i Àngel Llàcer
El premi es lliurarà el 21 de juliol al Teatre Romea de Barcelona, incloent un anell dissenyat per Maria Diez Serrat com a emblema exclusiu del guardó
Espai d'Arts Escèniques de Sant Quirze del Vallès 