Hem volgut anar acostumant als amants del teatre de Sant Quirze que la inauguració de la temporada de la Mostra TASQ és un dels esdeveniments culturals que no cal perdre’s per cap motiu. Cada temporada portem 7 obres de teatre amateur de qualitat a la Patronal. Però per presentar el cartell de les seleccionades, per donar el trofeu a l’obra guanyadora del Premi del públic i per posar el nostre teatre en el mapa de les grans gires nacionals, fem tot el possible per portar obres de primer nivell a finals de setembre. És el nostre Sant Quirze aixeca el teló. Vam portar la tragicomèdia d’actualitat Likes, el 2021 i l’exitosa L’oreneta, el 2022.

Aquest any portem un dels actors catalans més guardonats i de més projecció internacional. El Sergi López serà a la Patronal el 24 de setembre per presentar Non Solum.

Non Solum, és un monòleg creat a partir de la improvisació. El punt de partida és senzill: agafar el públic de la mà i passejar-lo per territoris i situacions improbables utilitzant l’humor com una arma reveladora.

Non Solum és la primera col·laboració entre Sergi López i Jorge Picó. Es va estrenar en català al Festival Temporada Alta de Girona-Salt l’any 2005 i s’ha representat més de 900 cops arreu del món. S’ha estrenat també en francès i castellà.

Aquest any només es podrà veure a la seva Vilanova i la Geltrú, a Mallorca, a Sant Quirze del Vallès i al Temporada Alta de Girona.

Sergi López

Sergi López inicia la seva trajectòria d’actor el 1986, al costat de Toni Albà amb Brams o la Kumedia dels herrors. Després d’estudiar interpretació al Teatre del Tret i acrobàcia a El Timbal, a Barcelona, es trasllada a París per formar-se a l’École Internationale de Théâtre del mestre Jacques Lecoq on descobreix la improvisació a escena com a eina principal de la creació teatral.

Durant tota la seva carrera alterna l’escriptura teatral i l’escenari amb els rodatges de cinema. Une liaison pornographique, Harry, un ami qui vous veut du bien, El laberinto del fauno, Pa negre, Lazzaro felice, Dirty Pretty Things o Pacifiction, són alguns exemples d’una llista de més d’una centena de pel·lı́cules que li han permès treballar amb creadors tan diferents i especials com Marc Recha, Guillermo del Toro, Catherine Corsini, Terry Gilliam, Agustí Villaronga, Icíar Bollaín, Stephen Frears, Isaki Lacuesta, Isabel Coixet, François Ozon o Woddy Allen. És habitual a les seccions oficials dels grans festivals de cinema del món.

Jorge Picó és un actor, director i autor de teatre valencià , ciutat on va estudiar art dramàtic i filologia anglesa abans de traslladar-se a França el 1990, a l’École Internationale de Théâtre, on va conèixer en Sergi López.

Premis de Non Solum

• Max al millor text de teatre en català 2009
• Fotogramas de Plata al millor actor de teatre per Sergi López el 2009

Fitxa

• Direcció: Jorge Picó
• Interpretació: Sergi López
• Ajudant de direcció: Helena Pla
• Escenografia i direcció tècnica: Jordà Ferrè
• Disseny de llums: Lionel Spycher
• Inspiració musical: Bernando Sandoval
• Disseny de vestuari: Ariadna Papió
• Cançó L’home Estàtic: Pau Riba
• Equip tècnic: Anna Boix, Maria Agut i Xavi Muñoz
• Producció, premsa i management: Elisenda Malé
• Producció: Setzefetges Associats S. L.
• Coproducció: Ring de Teatro
• Durada de l’espectacle: 70 minuts.

Les entrades estaran a la venda a finals d’agost

Sinopsi

Comença una comèdia existencial. Un home arriba obrint una porta que algú ha deixat oberta i sembla que tot va bé fins que la sospitosa presència d’un segon personatge trenca la intimitat inicial. No passa gaire temps fins que un tercer home apareix per descobrir que tots tres són iguals. Desesperadament, aquest home multiplicat es transforma en molts altres per respondre una pregunta: què està passant aquí?

I mentre nosaltres riem, algun d’ells no entén res i vol marxar. Un altre canta una cançó. Un altre ens explica la seva por de tornar-se boig mentre la resta s’enfada en adonar-se que, en realitat, tots són un mateix. Viatgen junts camí del paradís on sembla que ser igual i diferent és el mateix i on totes les preguntes poden tenir resposta. En el seu trajecte els acompanya algun bolero, una caixa de fusta i unes ulleres de plàstic que semblen de mentida. El seu destí és dubtar relativament de tot en absolut. Què passa? Que no em creuen?