Ens ha arribat aquesta petició per a un càsting d’una pel·lícula.

Montserrat Carulla, era d’una generació que a més de patir la guerra i la repressió, va viure una vida plena d’entrebancs. La interpretació li va obrir unes portes de llibertat que la van fer lliure.

Breu biografia

La vida de l’actriu Montserrat Carulla es divideix clarament en dues meitats, abans dels quaranta i després.

• Abans dels quaranta anys

Montserrat Carulla era una nena tímida, amb dislèxia, que parlava poc. Havia nascut a Barcelona l’any 1930, en una família treballadora, amb un pare taxista que venia de la Segarra i una mare de Mas de Barberans (el Montsià). Res no feia suposar la desgràcia que els havia de caure al damunt i que els canvià la vida per sempre. El final de la guerra va portar la família Carulla a una situació crítica: el pare, que fugia dels feixistes, va passar la frontera i fou internat al camp d’Argelers. La mare, amb tres criatures (la

Montserrat, la del mig), malvivia fent de portera d’una família de l’alta burgesia de l’Eixample. Montserrat Carulla va haver de suportar penúries econòmiques, però, sobretot, la humiliació de classe i la barbàrie de les monges, còmplices d’aquella dictadura criminal.

La Carulla petita se sentia desorientada, tot i que un esperit de rebel·lia i de sentit crític va impedir que fos mai una nena mesella envers el règim. Explica que a casa seva no hi havia cap llibre, només hi entrava el Noticiero Universal, i que la fam de lectura la va portar a entrar, un dia, en una llibreria. Només tenia deu cèntims. El llibreter li va vendre a terminis el seu primer llibre, que va triar ell. Fou una elecció segurament insuperable, que la va marcar per sempre: ‘La pietat perillosa’ de Stefan Zweig.

• Després dels quaranta

La segona meitat de la seva vida és diametralment oposada: es va separar del marit, l’actor Felip Peña, amb qui havia tingut quatre fills (tres nenes –dues de bessones– i un nen). Van ser setze anys de matrimoni infeliç, de molta soledat, explica, i d’una sogra, ficada a casa, de qui diu: ‘Conviure amb ella em va fer baixar a la penombra de l’infern.’ Un cop separada, va viure anys difícils, però també feliços, sola amb els nens, i lliure i forta com la tramuntana. El teatre la va desvetllar i li va permetre de guanyar-se la vida tal com volia, en una professió artística.

Principals interpretacions

Teatre

• Soparem a casa (1959), de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
• El fiscal Requesens (1961), de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona.
• L’enterrament és a les quatre, de Joan Vila Casas.
• Mort de Dama, de Llorenç Villalonga.
• La filla del mar, d’Àngel Guimerà.
• Pigmalió, de George Bernard Shaw, adaptació de Joan Oliver i direcció d’Antoni Chic. Teatre Romea (Barcelona).
• La viuda trapella, de Carlo Goldoni, en adaptació de Maria Aurèlia Capmany
• Hamlet (1980) de Shakespeare, dirigit per Pere Planella
• Primera història d’Esther (1982) de Salvador Espriu
• El temps i els Conway (1992) de J. B. Priestley
• Guys & Dolls (1998) de Mario Gas
• La reina de la bellesa de Leenane (1998) de Mario Gas
• A Little Night Music (Música per a una nit d’estiu) de Stephen Sondheim
• El quadern gris (2010) de Josep Pla
• La iaia (2013), amb la qual ha fet més de 600 representacions

Televisió

• La saga dels Rius (1976-1977) TVE
• Oh! Europa (1994)
• Secrets de família (1995). Telenovel·la de TVC.
• Oh! Espanya (1996-1997)
• Dones d’aigua (1997). Telenovel·la de TVC.
• Laberint d’ombres (1998). Telenovel·la de TVC.
• El cor de la ciutat (2000). Telenovel·la de TVC.
• El Convidat (2010). amb Albert Om.
• Crematorio (2011) Canal+.
• La Riera (2012). Telenovel·la de TVC.

Cinema

• Surcos (1951) de José Antonio Nieves Conde
• Vida de família (1963) de José Luis Font
• Cambio de sexo (1977) de Vicente Aranda
• Companys, procés a Catalunya (1979) de Josep Maria Forn i Costa
• El vicari d’Olot (1982) de Ventura Pons
• Carreteras Secundarias (1997) d’Emilio Martínez-Lázaro
• El pianista (1998) de Mario Gas
• La ciutat dels prodigis (1999) de Mario Camus
• L’orfenat (2007) de Juan Antonio Bayona

Premis

• 1992 Premi Margarida Xirgu
• 1995 Premi Creu de Sant Jordi
• 1999 Medalla d’Or al Mèrit Artístic
• 2008 Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya
• 2013 Gaudí d’Honor

Va publicar un llibre autobiogràfic titulat “El record és un pont al passat: Memòries de l’actriu, la dona i la nena” publicat per Ara Llibres el 2013.

La productora Minoria absoluta ha de fer uns espots de TV per promoure que la gent vagi al teatre de seguida que els obrin.

Necessiten 10 persones anònimes (una per cada espot) que compleixin dues condicions: que siguin apassionades del teatre (perquè hi van cada setmana, perquè són professors, perquè és la passió de la seva vida, perquè en fan d’amateur, etc.) i que tinguin una història personal potent, ja siguin relacionades amb el COVID (pèrdues familiars, canvis de vida, dificultats de tot tipus, etc.) o no.

Miren de trobar persones que tinguin una història que pugui arribar a emocionar, estigui o no estigui relacionada amb el teatre. Busquen històries diferents, però amb un punt de vista positiu, vital, perquè al cap i a la fi presentaran el fet d’anar al teatre com una cosa enriquidora, vital, amb un punt fins i tot de salvació.

La idea és que l’espectador empatitzi amb aquella persona, s’emocioni, s’hi pugui sentir identificada, i es presenti el teatre com a oasi d’evasió, com a lloc de gaudi.

És una campanya que es vol fer de forma imminent i demanen que les persones interessades es posin en contacte amb aquest correu.

La 19a. gala Catalunya Aixeca el Teló es va presentar el 22 de setembre al Teatre Victòria i la van presentar Sílvia Abril i Antonio Díaz ‘El Mago Pop’.

Està marcada per la crisi de la Covid-19 que ha afectat de ple l’activitat teatral.

Cliqueu aquest enllaç: Catalunya aixeca el teló

Una altra de les grans figures del teatre ha mort.

Rosa Maria Sardà ens ha deixat molts moments de teatre, cinema i televisió que la faran inoblidable, i també algunes frases:

“Soc una persona amb una certa ironia i sentit de l’humor: em caic bé. I potser això s’interpreta com que soc graciosa, però jo mai m’he considerat ni graciosa ni simpàtica”

En aquest dies que el teatre i la cultura estan clausurats per preservar la salut, ha mort Josep Maria Benet i Jornet, un dels dramaturgs més prolífics i influents de les darreres dècades del teatre català.

Va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2013.

Aquestes són unes declaracions seves:

Per mi al teatre ho és tot. És la meva vida. La vida crec que és absurda, no li veig sentit. Suposo que no en té cap.

Llavors l’única cosa que et queda és triar un joc, de la mateixa manera que una tarda et distreus jugant a parxís, a la vida tries un projecte, que és un joc, i la gràcia és que tu mateix te’n marquis la regles.

Poc ens imaginàvem fa un any que ens trobaríem celebrant l’edició del 2020 del Dia Mundial del Teatre fent crides a no sortir de casa. Tot el contrari del que correspon als qui estimem el fet social d’anar a un espai públic i poder veure el treball que ha preparat tot l’entorn creatiu teatral.

La salut és el primer i per això podem entendre aquest període que esperem que sigui curt. Mentrestant podeu veure l’oferta que hem preparat perseguir connectats al teatre.

Aquest és manifest del Dia Mundial del Teatre 2020 fet per Shahid Nadeem, principal dramaturg de Pakistan i director del Teatre Ajoka.

El teatre com a santuari

És un gran honor per a mi escriure el missatge del Dia Mundial del Teatre 2020. És un sentiment humil, però també és una sensació emocionant que el teatre pakistanès i el mateix Pakistan hagin estat reconeguts per l’lnstitut Internacional del Teatre, l’ens mundial de teatre més influent i representatiu deis nostres temps. Aquest honor és també un homenatge a Madeeha Gauhar, icona del teatre i fundador del Teatre Ajoka, també el meu company de vida, que va morir fa dos anys. L’equip de l’Ajoka ha recorregut un llarg i dur camí literalment del carrer al teatre. Però aquesta és també la història de molts grups de teatre, n’estic segur. Mai no és una navegació fàcil ni suau. Sempre és una lluita.

Vinc d’un país predominantment musulmà, que ha vist diverses dictadures militars, l’horrible atac d’extrems religiosos i tres guerres amb l’Índia veïna, amb qui compartim milers d’anys d’història i patrimoni. Avui dia encara vivim amb por d’una guerra real amb el nostre veí bessó, fins i tot una guerra nuclear, ja que els dos països tenen armes nuclears.

De vegades diem en broma “els mals moments són un bon moment per al teatre”. No hi ha cap mena de desafiaments a afrontar, contradiccions a exposar i statu quo a subvertir. El meu grup de teatre Ajoka i jo fa més de 36 anys que caminem per aquesta zona. De fet, és com ser a la corda fluixa: mantenir l’equilibri entre l’entreteniment i l’educació, entre buscar i aprendre del passat i preparar­-se per al futur, entre expressió lliure creativa i espectacles aventurers amb discurs, entre teatre socialment crític i econòmicament viable, entre arribar a les masses i ser avantguardista. Es pot dir que un creador de teatre ha de ser un bruixot, un mag.

Al Pakistan, hi ha una divisió clara entre allò sagrat i allò profà. Per a allò profà, no hi ha lloc per als interrogatoris religiosos, mentre que per al que és sagrat, no hi ha possibilitat de debat obert ni idees noves. De fet, els sectors conservadors consideren l’art i la cultura fora de límits per als seus “rituals sagrats”. Per tant, el terreny de joc dels artistes d’escena ha estat com una cursa d’obstacles. Primer han de demostrar les seues credencials com a bons musulmans i ciutadans complaents i, a més, intentar establir que la dansa, la música i el teatre estan “permeses” a l’lslam. Per tant, un gran nombre de musulmans observants s’han mostrat reticents a adoptar les arts escèniques, tot i que els elements de la dansa, la música i el teatre estan incrustats en la seua vida quotidiana. l després ens vam topar amb una subcultura que tenia el potencial de portar sagrat i profà al mateix escenari.

Durant el domini militar al Pakistan a la dècada de 1980, la companyia Ajoka va ser creada per un grup de joves artistes que van desafiar la dictadura mitjançant un teatre de dissidència social i políticament agosarat. Van descobrir que els seus sentiments, la seua ira, la seua angúnia, havien estat sorprenentment expressats per un bard sufí, que va viure fa uns 300 anys, el gran poeta Bulleh Shah. Ajoka va pensar que podia fer declaracions políticament explosives a través de la seua poesia, tot desafiant una autoritat política corrupta i un gran ordre religiós. Les autoritats ens podrien prohibir o desterrar a nosaltres, pero no al venerat i popular poeta sufí Bulleh Shah. Vam descobrir que la seua vida va ser tan dramàtica i radical com la seua poesia, cosa que li havia valgut la fàtua i el desterrament. Després vaig escriure Bulha, una obra de teatre sobre la vida i la lluita de Bulleh Shah. Bulha, com es refereix amorosament a les masses de tot el sud d’Asia, provenia d’una tradició dels poetes punjabi sufís que desafiaven sense por l’autoritat dels emperadors i dels demagogs clericals, a través de la poesia i la seua pràctica. Van escriure en l’idioma de la gent i sobre les aspiracions de les masses. En música i dansa, van trobar els camins per aconseguir una associació directa entre l’ésser humà i Déu, tot obviant amb menyspreu, els intermediaris religiosos explotadors. Van desafiar les divisions de gènere i classe i van mirar al planeta amb meravella, com a manifestació del Totpoderós. L’Arts Council de Lahore va rebutjar el guió en considerar que no es tractava d’una obra de teatre, sinó simplement d’una biografia. Tanmateix, quan l’obra es va representar en un espai alternatiu, a l’Institut Goethe, el públic va veure, comprendre i apreciar el simbolisme de la vida i la poesia del poeta del poble. S’identificaven plenament amb la seua vida i el seu temps i veien els paral·lelismes amb les seues pròpies vides i temps.

Aquell dia l’any 2001, va néixer un nou tipus de teatre. La música Qawwali devocional, el ball del sufí Dhamal i la recitació inspiradora de poesia, fins i tot el cantant de Zikir meditatiu, van esdevenir parts de l’obra. Un grup de sikhs que eren a la ciutat per assistir a una conferència de Punjabi i havien aparegut per veure l’obra, van envair l’escenari al final, abraçant i besant els intèrprets i plorant. Van compartir l’escenari per primera vegada amb els punjabis musulmans després de la divisió de l’Índia el 1947, que havia donat com a resultat la partició del Punjab entre dos estats. Bulleh Shah els era tan estimat com als punjabis musulmans; perquè els sufís transcendeixen les divisions religioses o comunitàries.

A aquesta memorable estrena la va seguir l’odissea índia de Bulleh Shah. Primer, una gira pionera per la part de l’Índia del Punjab, Bulha es va representar per tot el llarg i ample del país, fins i tot en els moments de tensions més greus entre els dos estats i en llocs on el públic no coneixia ni una sola paraula de punjabi, però els encantava cada moment de la peça. Mentre les portes per al diàleg polític i la diplomàcia es tancaven, les portes de les sales del teatre i el cor del públic indi continuaven obertes. Durant la gira Ajoka pel Punjab indi el 2004, després d’una actuació amb molt bona acollida per un públic rural de milers de persones, un ancià va adreçar-se a l’actor que feia el paper del gran sufí. El vell anava acompanyat d’un jove. “El meu nét està molt malament; si us plau, li aniria bé una benedicció.” L’actor es va sincerar i va dir: “Babaji, jo no sóc Bulleh Shah, només sóc un actor que interpreta aquest paper”. El vell va començar a plorar i li va dir: “Si us plau, beneïu el meu nét, sé que es recuperarà, si ho feu.” Li vam suggerir a l’actor que li concedís al vell el seu desig. L’actor va fer una benedicció sobre el jove. El vell va quedar satisfet. Abans de marxar, va dir aquestes paraules: “Fill, no ets actor, ets una reencarnació de Bulleh Shah, el seu avatar”. De sobte, va néixer un nou concepte d’actuació, de teatre, on l’actor es converteix en la reencarnació del personatge que està retratant.

En els 18 anys de gira amb Bulha, hem notat una resposta similar per part del públic aparentment no iniciat, per a qui la representació no és només una experiència entretinguda o estimulant intel·lectualment, sinó una trobada espiritual que commou l’ànima. De fet, l’actor que va interpretar el paper del mestre sufí Bulleh Shah, va estar tan profundament influenciat per l’experiència que ell mateix es va convertir en poeta sufí i, des de llavors, ha publicat dues col·leccions de poemes. Els intèrprets implicats en la producció expliquen que quan comença la representació senten que l’esperit de Bulleh Shah es troba entre ells i que l’escenari sembla haver estat elevat a un pla superior. Un estudiós indi que va escriure sobre l’obra va titular l’article així “Quan el teatre esdevé un santuari.”

Sóc una persona laica i el meu interès pel sufisme és principalment cultural. M’interessen més els aspectes performatius i artístics dels poetes punjabi sufís, però el meu públic, que potser no és extremista o intolerant, pot tenir creences religioses sinceres. Explorar històries com la de Bulleh Shah -i n’hi ha tantes en totes les cultures- pot convertir-se en un pont entre nosaltres, els creadors de teatre i un públic poc reconegut però entusiasta. Junts podem descobrir les dimensions espirituals del teatre i construir ponts entre el passat i el present, i donar lloc a un futur que és el destí de totes les comunitats; creients i no creients, actors i vells i els seus néts.

El motiu pel qual comparteixo la història de Bulleh Shah i la nostra exploració d’una espècie de teatre sufi és que, mentre actuem a l’escenari, de vegades ens deixem portar per la nostra filosofia del teatre, el nostre paper com a protagonistes del canvi social i, per fer-ho, deixem enrere molta gent. En el nostre compromís amb els reptes del present, ens privem de les possibilitats d’una experiència espiritual profundament commovedora que el teatre pot proporcionar. En el món actual, on la intolerància, l’odi i la violència augmenten cada vegada més, les nacions semblen estar enfrontades contra altres nacions, els creients lluiten contra altres creients i les comunitats etziben odi contra altres comunitats; i entretant els infants moren de malnutrició i les mares, durant el part per la manca de cures mèdiques oportunes, i van florint idees d’odi. El nostre planeta s’enfonsa més i més profundament en una catàstrofe climàtica i ja es poden sentir les pulsacions dels cavalls dels Quatre Cavallers de l’Apocalipsi. Hem de reomplir la nostra força espiritual; hem de lluitar contra l’apatia, la letargia, el pessimisme, l’avarícia i el menyspreu del món on vivim, del planeta on vivim. El teatre té un paper, un paper noble, per dinamitzar i mobilitzar la humanitat per aixecar-se del seu descens a l’abisme. El teatre pot erigir l’escenari, l’espai de la representació, en alguna cosa sagrada.

Al sud d’Àsia, els artistes toquen amb veneració el terra de l’escenari abans de trepitjar-lo, una tradició antiga de quan allò espiritual i cultural s’entrellaçaven. És hora de recuperar aquella relació simbiòtica entre l’artista i el públic, el passat i el futur. El fet teatral pot ser un acte sagrat i les actrius i els actors poden convertir-se en els avatars dels papers que exerceixen. El teatre eleva l’art d’actuar a un pla espiritual més alt. El teatre té el potencial d’esdevenir un santuari i el santuari un espai d’actuació.

Anem actualitzant la llista amb les noves iniciatives que ens arriben per poder tenir teatre durant el confinament.

Les mesures que s’han establert per limitar la propagació del coronavirus han provocat un impacte en el sector de la cultura i de les arts escèniques. No només per a les persones creadores i artistes si no, també, per tothom que freqüenti el teatre d’espectador.

Ha nascut una proposta des del món de l’espectacle, a partir del Teatre Lliure, amb les etiquetes #TeatreAlSofà i #TheShowMustGoOn, per oferir continguts per ser vistos per internet i no quedar-nos sense gens d’oferta cultural. També des de la música arriben iniciatives similars.

Agraïm tots aquests esforços i esperem que siguin un èxit. La difusió dels actes de Sabadell l’ha recopilat NacioSabadell i bona part dels altres el Núvol.

Aquí teniu un grapat d’ofertes del món del teatre:

Textos d’obres del TNC: el Teatre Nacional de Catalunya i Arola Editors, posen a l’abast la biblioteca del TNC, amb més de 60 llibres en format digital per a tots els gustos, clàssics i contemporanis. Aneu aquí.

Teatre Lliure posa a la venda entrades a preu reduït per veure els espectacles des de casa.

Sala Flyhard

Després d’haver posar 15 obres a disposició dels espectadors han fet aquest balanç:

Teatre Akadèmia Tenen algunes peces més de diferent durada al seu canal de Youtube

• inFAUST (a partir de Faust de J. W. Goethe)

Coproducció: Teatre Akadèmia i Projecte Ingenu

Adaptació i dramatúrgia: Anna Maria Ricart (basada en l’obra de Goethe)

Idea original i direcció d’escena: Marc Chornet Artells

Repartiment: Toni Guillemat, Neus Pàmies, Martí Salvat, Roser Tapias i Cristina Arenas

Sinopsi: El dia del seu aniversari, el vell Faust, no trobant sentit a la seva vida, intenta suïcidar-se, però no n’és capaç. Un anunci a la xarxa ho canvia tot. De la mà de Mefistòfil, entra en un món creat a partir dels seus desitjos més íntims. Allà pot ser i tenir tot allò que vulgui. Però tot té un cost i Faust haurà de signar una i una altra vegada el pacte… amb el diable?

https://youtu.be/3D2CEDTUuDE

Jove Teatre Regina especialitzat en espectacles de teatre infantil, t’ofereix un catàleg en obert i gratuït de gravacions de diferents espectacles representats al seu canal de Youtube.

• El cavaller de la rosa

Gravació de la representació de “EL CAVALLER DE LA ROSA” duta a terme per la Companyia de teatre LA TREPA al Jove Teatre Regina, l’abril del 2007.

Adaptació de la llegenda popular: Macià G.Olivella i Alícia Serrat.

Música original: Ferran Gonzàlez

Direcció: Maria Agustina Solé.

Intèrprets: Georgina Espolet, Maties Gimeno, Oriol Macià, Marc Miramunt, Esther Pérez-Ferrer i Maria Agustina Solé.

https://youtu.be/0hY6mfY7-jo

El Maldà

Ofereixen poder comprar en disc les obres Les feres de Shakespeare i Akelarre a través d’aquest enllaç.

També emetrà per Youtube en “directe”. Cada capítol inclourà una o diverses companyies que han passat per la sala i que des de casa han preparat i gravat peces musicals, monòlegs i altres elements inclosos o creats al voltant dels seus espectacles.La programació, amb el títol, ‘Dilluns de merda’, començarà el proper dilluns 25 de maig, amb un capítol dedicat a Els Pirates teatre (19 anys de la companyia!) que inclourà fragments de molts espectacles i petites sorpreses per a l’ocasió. 

La Mostra d’Igualada

• Catàleg d’obres de la Mostra disponibles a la seva llista de reproducció de Youtube.

Somos La Joven

• PLAYOFF, de Marta Buchaca, Premi Territorio Violeta 2019. Enregistrament fet al Teatro Conde Duque de Madrid, l’any 2018.

https://www.youtube.com/watch?v=RePd3f8-DKU&t=2012s

Viu el Teatre

• Ofereixen Alícia al país de les meravelles amb text de Marta Buchaca, música de Keco Pujol, direcció de Jordi Andújar, escenografia de Desilence i interpretat per Jordi Llordella, Júlia Bonjoch, Marc Pujol i Queralt Albinyana. Cal anar a aquest enllaç de Vímeo i posar la contrasenya aliciameravellesmusical.
  N’aniran oferint més. N’informen a través del seu canal de Facebook.

El Ciervo

• L’equipament cultural del barri de Gràcia de Sabadell proposa Golfus de Roma, una comèdia musical, de l’adaptació A Funny Thing Happened On The Way To The Forum, d’Stephen Sondheim.

Lasala Teatre

• Lasala Teatre és un centre cultural de creació, producció i exhibició d’arts escèniques adreçat a les famílies i a les escoles amb seu a Sabadell. Ofereixen Little night, un espectacle que juga amb la nit, amb personatges fantàstics, amb humor, un punt absurd i surrealista. En una producció d’Imaginart.

Joventuts de la Faràndula

• L’entitat cultural de Sabadell ha compartit tres títols representats i amb èxit de públic. Ratatouille, el petit xef, és la història narra les aventures d’una rata, Remy, amant de la cuina i la restauració, que somia convertir-se en un gran xef francès. Tot i tenir l’oposició de la seva família i la dificultat evident de tenir una rata als fogons d’una cuina, té la gran sort de trobar-se amb en Linguini, un jove rentaplats, amb el qual s’aliaran per complir els seus respectius somnis. 

https://youtu.be/4LjpW6d-qus

• La Bella i la Bèstia. El fil argumental divergeix en l’inici del muntatge de Disney amb la història de la flor que es va pansint, ja que el relat parteix d’un jove príncep i una nena del poble que són amics. En un moment donat el pare del príncep decideix que el seu fill no es pot relacionar amb la filla d’un taverner. Al cap d’un temps el príncep s’acaba convertint en un dèspota i una fada el converteix en Bèstia castigant també a tota la seva cort.

https://youtu.be/D1XaZjZRAd8

• Rapunzel, la princesa perduda, el clàssic dels germans Grimm, una història de faula que trenca amb els tòpics de les princeses, prínceps i els personatges dolents d’aquestes històries.

https://youtu.be/qUX_DV-CnJo

• Pastorets de Sant Quirze

Els Pastorets de Sant Quirze també posen a l’abast la seva última edició i demanen als interessats en participar en la pròxima que escriguin al seu correu.

• Sala Versus Glòries

La sala del carrer Castillejos ofereix Eli, una obra de ciència ficció i realitat virtual de Roc Esquis amb Jaume Casals i Pep Anton Muñoz dirigida per Antonio Calvo.

Teatre La Gleva

• La petita sala de Barcelona presenta El sueño de un hombre ridículo de Fiódor Dostoyevski amb Ricardo Moya i dirigida per Mario Gas.

Magnètica Management

• RHUM és un homenatge al món del circ i a la figura del pallasso fet des de la tendresa, poètica, sensibilitat, musicalitat, gamberrisme i bogeria que en “Monti” posava als seus espectacles.
  Enrico Jacinto Sprocani (“Rhum”) fou un gran pallasso de la primera meitat del S.XX, amb una comicitat excepcional i una habilitat fora del normal per improvisar i crear números, esquetxos i paròdies. Al mateix temps, però, era una persona turmentada. Se sentia molt desgraciat fora de la pista i els escenaris, experiència que han patit també altres pallassos.

La Calòrica

• La companyia posa un grapat de les seves obres i les comenten ells mateixos: L’EDITTO BULGARO (2012) Una comèdia documental sobre la llibertat de premsa i el paper de la sàtira. De quan el tema de los límites del humor encara no era mainstream.
• EKSTRAORDINARNYY (2012) Què dir que no sapigueu sobre aquesta peça de culte? 15 minuts d’intens drama familiar i un final que va fer història. No busqueu els subtítols, no hi són.

• LA NAU DELS BOJOS (2013) Inspirada en el quadre homònim de Hieronymus Bosch. Una generació perduda que s’abandona a la bogeria, un bufó que ha perdut el sentit de l’humor… Amb aquesta vam guanyar-nos el títol de pessimistes, però en realitat no ho som.

• BLUF (2014) Un paio que només té quatre dits a cada peu, dues atracadores que volen ser dives de la cançó.

• EL PROFETA (2016) Miracles marians, miracles científics, miracles new-age… Una mica de tot. La valuosa prova que demostra que un cop a la vida ens vam posar seriosos.

• FAIRFLY (2017) L’obra aquella de les mosques. És un spoiler, però tothom ho sap.

https://vimeo.com/213113293

Carla Rovira

• L’actriu i creadora ofereix Màtria

LaMinimal teatre

• Ofereixen la seva trilogia: – El suïcidi de l’Elefant hipotecat

• La supervivència de les lluernes

• Apocalypse Ulploaded

Centaure Produccions

• F.R.A.U. és un espectacle d’Albert Arribas, a partir del ‘Quadern del frau’ d’Albert Balasch. Té una durada de 7 hores.

https://youtu.be/VKBe9vkn0lU

Las Glorias Cabareteras

• El Chou de las Glorias

Nigredo Compañía Teatral

• Los niños oscuros de Morelia

Les Llibertàries

• Llibert

ElNacionalnoensvol

• La Silibararera (o quantes galetes pots posar-te a la boca fins que se’t deixi d’entendre)

Zum-Zum Teatre

• Una altra proposta pels espectadors més joves de tots: La Gallina dels ous d’or

Grup Focus

• Adossats: 23 d’abril. Sant Jordi. Una urbanització de cases aparellades al Vallès Occidental. El dia s’allarga, comença el bon temps. Els veïns surten a arreglar el jardí, a fer l’hort, a dinar a fora. Una família de classe mitjana catalana es troba al jardí de la casa del Jordi i la Carme. El pare del Jordi -l’avi- es diu Jordi; el fill del Jordi -el net- també es diu Jordi. Tres generacions de Jordis celebren plegats el dia del nostre patró.
• El fantasma de Canterville, d’Oscar Wilde: Lord Canterville convida a l’empresari nord-americà Hiram S. Otis i a la seva família a passar el cap de setmana al seu antic Castell prop d’Ascot, Anglaterra. Lord Canterville, propietari del Castell, adverteix els nous habitants que el fantasma de Sir Simon de Canterville, avant passat familiar, vaga per la casa des que va assassinar la seva esposa, Lady Eleonore. Però els nous inquilins, el senyor Otis, la seva esposa  Martha i la seva filla Virginia, no fan cas de l’advertència… 
• El nom: Cinc personatges, un pis de Barcelona i, sobretot, una comèdia àcida i brillant sobre les relacions humanes. El nom d’un nadó que encara ha de néixer és el detonant de la història; una anècdota que converteix un sopar en un camp de batalla on les bales són els retrets d’allò que ningú ha dit i que acaba sortint en el moment més imprevist.
• Res no tornarà a ser com abans: Dues parelles que viuen i treballen a Barcelona ens serveixen per parlar d’una vida que podria ser la nostra, però que no és la nostra. Quatre actors que parteixen d’ells mateixos, però que no són ells mateixos, per encarnar quatre personatges amb problemes que resolen amb altres problemes. “Res no tornarà a ser com abans” és gairebé un fals documental sobre dues parelles que es mostren tal com són, amb els seus desitjos i les seves contradiccions.