• Millor muntatge teatral
  El día del Watusi (Teatre Lliure) i La plaça del Diamant (TNC / Grec 23)
• Millor espectacle de petit format
  Lluna plena (Heartbreak Hotel / Titus Andrónic)
• Millor direcció
  Carlota Subirós (La plaça del Diamant)
• Millor musical
  The producers (Nostromo Live)
• Millor espectacle per a públic familiar
  Dins el cor del món (Engruna Teatre)
• Millor actriu
  Victoria Luengo (Prima facie)
• Millor actriu de repartiment
  Mercè Arànega (Els Watson)
• Millor actriu de musical 
  Mireia Portas (The producers)
• Millor intèrpret revelació
  Ander Mataró (Alan, el musical)
• Millor actor
  Enric Auquer (El día del Watusi)
• Millor actor de repartiment
  Guillem Balart (El día del Watusi)
• Millor actor de musical
  Ricky Mata (The producers)
• Millor escenografia 
  Max Glaenzel (La plaça del Diamant)
• Millor disseny de llums
  Albert Faura (The producers)
• Millor vestuari
  Marc Udina (The producers)
• Millor caracterització
  Helena Fenoy (The producers)
• Millor espai sonor
  Damien Bazin i Clara Aguilar
• Fundació SGAE millor text
  Victoria Szpunberg (L’imperatiu categòric)
• Millor espectacle de dansa
  Firmamento (La Veronal)
• Fundació SGAE millor coreografia
  Núria Guiu i Ingri Fiksdal (Supermedium)
• Millor interpretació femenina de dansa
  Lorena Nogal (Firmamento)
• Millor interpretació masculina de dansa
  Jon López (Firmamento)
• Butaca Honorífica Anna Lizaran
  Juan Máñez
  

Convoquem a l’Assemblea General Ordinària de l’Espai d’Arts Escèniques de Sant Quirze, que serà el pròxim dilluns 25 de novembre de 2024 a les 20.30 h, mitjançant la plataforma Meet, amb el següent

Ordre del Dia:

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea anterior.
2. Econòmica. Estat de comptes i Pressupost curs 24-25.
3. Informació Escola.
4. Informació Programació.
5. Elecció i ratificació de càrrecs.
6. Intervencions obertes a socis i sòcies.

Enllaç per assitir-hi: https://meet.google.com/ddg-ufqa-ddf

• MILLOR ESPECTACLE TEATRAL JAURIA de Jordi Casanovas (Teatre Romea)
• MILLOR ESPECTACLE DE PROXIMITAT POLS DE DIAMANT de Pau Coya (Sala Versus Glòries)
• MILLOR ESPECTACLE MUSICAL UN AMOR PARTICULAR de Jumon Erra i Daniela Feixas (Teatre Condal)
• MILLOR ESPECTACLE MUSICAL DE PROXIMITAT JO, TRAVESTI de Josep M. Miró (La Model i Centre de les Arts Lliures)
• MILLOR ESPECTACLE DE DANSA TEMPO de Toni Mira (Mercat de les Flors)
• MILLOR ESPECTACLE D’ESCENA HÍBRIDA THAUMA de Magda Puig i Andreu Martínez (Teatre Lliure)
• MILLOR PROPOSTA DE CIRC  28è CRIC D’HIVERN: GLATIR de Magda Puig i Oriol Escursell (Ateneu Popular 9Barris)
• MILLOR ESPECTACLE FAMILIAR DINS EL COR DEL MON d’Engruna Teatre (SAT! Sant Andreu Teatre i Sala Beckett)
• MILLOR ESPECTACLE DE MÀGIA STRAFALARI del Mag Lari (Casino l’Aliança del Poblenou)
• MILLOR ESPECTACLE D’HUMOR LA RÀDIO QUE EM VA PARIR d’Andreu Buenafuente (Teatre Victòria)
• MILLOR ESPECTACLE DE CARRER UNA TAULA de Agrupación Sr. Serrano (Plaça de Catalunya)
• MILLOR PROPOSTA LÍRICA TURANDOT amb direcció de Núria Espert (Gran Teatre del Liceu)
• MILLOR DIRECCIÓ Carlota Subirós: LA PLAÇA DEL DIAMANT (Teatre Grec i Teatre Nacional de Catalunya)
• MILLOR INTERPRETACIÓ Victoria Luengo: PRIMA FACIE (Teatre Poliorama)
• MILLOR INTERPRETACIÓ DE REPARTIMENT Roser Batalla: LES CONGRÈS NE MARCHE PAS (Teatre Lliure)
• MILLOR INTERPRETACIÓ DE MUSICAL Mara Jiménez: UN AMOR PARTICULAR (Teatre Condal)
• MILLOR INTERPRETACIÓ REVELACIÓ Miriam Moukhless: NODI: DE GOSSOS I MALDITOS (El Maldà)
• MILLOR ADAPTACIÓ Ferran Dordal: LA PLAÇA DEL DIAMANT (Teatre Nacional de Catalunya)
• MILLOR AUTORIA ORIGINAL Jordi Casanovas: Jauría (Teatre Romea)
• MILLOR ESPECIAL DEL JURAT L’imperatiu categòric (Teatre Lliure)
• MILLOR ESPECIAL DELS RECOMANDORS DE TEATREBARCELONA Francesc Casadesús

El pròxim dilluns 22 de juliol el Teatre Romea acollirà l’acte de proclamació i lliurament del 50è Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu, que distingeix la millor actriu de la temporada teatral barcelonina. Des del 2022, la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya (FGTAC) i la revista Núvol assumeixen l’organització del guardó, conjuntament amb l’Ajuntament de Molins de Rei i la Fundació Romea. La guanyadora d’enguany és l’actriu Àgata Roca, per la seva interpretació a l’espectacle L’imperatiu categòric.

L’Espai d’Arts Escèniques de Sant Quirze és soci de la Federació de Grups de Teatre Amateur.

El premi en honor a l’actriu i directora de Molins de Rei s’ha atorgat anualment des de 1973. Impulsat des del món del teatre amateur, ha premiat a artistes molt reconegudes de l’escena catalana, entre elles Núria Espert, Anna Lizaran, Mercè Arànega, Clara Segura, Emma Vilarasau o Imma Colomer. El 2022, la revista cultural Núvol va prendre el relleu de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) per coorganitzar el premi amb la FGTAC, la Fundació Romea, l’Institut del Teatre i l’Ajuntament de Molins de Rei, amb la voluntat de rellançar-lo després de la pandèmia.

El jurat d’enguany ha estat format per quatre membres de la Federació (Antoni Font, Magda Garcia, Josep Mayolas i Josep M. Porta) i quatre crítics de Núvol (Martí Figueras, Oriol Osan i Tort, Ana Prieto Nadal i Oriol Puig Taulé). Aquest ha decidit, per unanimitat, atorgar el Premi Memorial Margarida Xirgu 2024 a l’actriu Àgata Roca per la seva participació en l’espectacle L’imperatiu categòric. Amb dramatúrgia i direcció de Victoria Szpunberg, aquesta producció del Teatre Lliure va exhaurir entrades el passat mes de març i tornarà a representar-se al Lliure de Gràcia el juny del 2025. Acompanyada en escena per l’actor Xavi Sáez, Àgata Roca encarna una professora universitària de mitjana edat «que travessa el llindar de la invisibilitat» en un espectacle que sembla mostrar-nos que «la llei moral no és enlloc més que dins nostre», segons sosté el filòsof i escriptor Arià Paco Abenoza.

El jurat ha destacat l’extrema intel·ligència escènica de l’actriu, que aconsegueix dotar al personatge escrit per Szpunberg de multitud de capes. La Clara G. és una professora universitària a la vora de l’abisme, i reuneix en la seva figura diverses problemàtiques de la dona contemporània. La gentrificació, la crisi de l’habitatge o la precarietat del món universitari són encarnades per Roca amb precisió i ironia, amb un personatge que deambula per la ciutat com una ànima en pena i amb un secret dins la bossa. «Àgata Roca és la demostració pràctica que les actrius guanyen en matisos i expertesa amb els anys», afirma Oriol Puig Taulé.

Cada any una figura internacional del món del teatre fa un missatge coincidint amb el Dia Mundial del Teatre. Aquest 27 de març de 2024, la persona triada és el noruec Jon Fosse.

Jon Fosse és un reconegut escriptor noruec nascut el 1959. El seu extens treball inclou obres, novel·les, col·leccions poètiques, assaigs, llibres infantils i traduccions. El 2023 va ser premiat amb el premi Nobel de literatura. Escriu en l’estàndard nynorsk del noruec, més minoritari i menys influït pel danès.

Obres seves s’han estrenat en català al Teatre Malic, a la Beckett, a l’Institut del Teatre, Porta 4 de Gràcia, Versus Teatre i a La Seca Espai Brossa. Recentment s’han traduït obres seves al català.

L’Art és la Pau

Cada persona és única, alhora, també semblant a cada altra persona. La nostra aparença visible i externa és diferent de la de tots els altres, és clar, i això està molt bé, però també hi ha una cosa dins de cadascun de nosaltres que només pertany a aquesta persona, que és només d’aquesta persona. Podríem anomenar-ho esperit o ànima. O bé podríem decidir de no etiquetar-ho amb paraules, simplement deixar-ho estar.

Però encara que tots som diferents els uns dels altres, també som semblants. Les persones de cada part del món són fonamentalment similars, no importa quina llengua parlem, quin color de pell tenim, quin color de cabell tenim.

Això potser és una mena de paradoxa: que siguem completament semblants i totalment diferents alhora. Potser una persona és intrínsecament paradoxal, en el nostre pont entre el cos i l’ànima, abastem tant l’existència més terrenal i tangible com alguna cosa que transcendeix aquests límits materials i terrenals.

L’art, el bon art, aconsegueix de manera meravellosa combinar l’absolutament únic amb l’universal. Ens permet entendre el que és diferent —podries dir el que és estranger— com a universal. En fer-ho així l’art trenca les barreres entre les llengües, les regions geogràfiques, els països. No només reuneix les qualitats individuals de cadascú sinó també, en un altre sentit, les característiques individuals de cada grup de persones, per exemple, de cada nació.

L’art no ho fa aplanant les diferències i fent que tot sigui igual, sinó al contrari, mostrant-nos el que és diferent de nosaltres, el que és estrany o aliè. Tot bon art conté precisament això: alguna cosa alienígena, alguna cosa que no podem entendre completament i, alhora, sí que entenem, d’alguna manera. Conté un misteri, per dir-ho així, alguna cosa que ens fascina i, per tant, ens empeny més enllà dels nostres límits i, en fer-ho, crea la transcendència que tot art ha de contenir en si mateix per portar-nos cap a ella.

No conec cap millor manera de reunir els oposats. Aquest és l’enfocament invers dels conflictes violents que veiem amb massa freqüència en el món, els quals es lliuren a la temptació destructiva d’aniquilar tot allò estranger, tot allò únic i diferent, sovint fent servir les invencions més inhumanes que la tecnologia ha posat al nostre abast. Hi ha terrorisme al món. Hi ha guerra perquè les persones també tenen una part animal, impulsada per l’instint de veure l’altre, l’estranger, com una amenaça a la seva pròpia existència en lloc de com un misteri fascinant.

Així és com la singularitat, les diferències que tots podem veure desapareixen, deixant enrere una uniformitat col·lectiva on qualsevol cosa diferent és una amenaça que cal erradicar. El que es veu des de fora com una diferència, per exemple en la religió o la ideologia política, es converteix en alguna cosa que cal derrotar i destruir.

La guerra és la batalla contra allò que hi ha en el fons de tots nosaltres, alguna cosa única, i també és una batalla contra l’art, contra el que hi ha al fons de tot l’art.

He estat parlant aquí de l’art en general, no específicament del teatre ni de la dramaturgia, però això és perquè, com he dit, tot bon art, en el fons, gira al voltant del mateix: agafar allò que és absolutament únic, absolutament específic, i fer-lo universal. Unir el particular amb el universal mitjançant la seva expressió artística: no eliminant la seva especificitat sinó destacant aquesta especificitat, deixant que el que és estranger i desconegut brilli clarament.

La guerra i l’art són oposats, igual que la guerra i la pau són oposats – és tan simple com això. L’art és pau.
 

Jon Fosse
Dia Mundial del Teatre 2024

Traducció al català a cèrrec d’Ariana Silvan, coordinadora pedagògica de Lazzigags Escola d’Arts Escèniques.