• MILLOR ESPECTACLE TEATRAL JAURIA de Jordi Casanovas (Teatre Romea)
• MILLOR ESPECTACLE DE PROXIMITAT POLS DE DIAMANT de Pau Coya (Sala Versus Glòries)
• MILLOR ESPECTACLE MUSICAL UN AMOR PARTICULAR de Jumon Erra i Daniela Feixas (Teatre Condal)
• MILLOR ESPECTACLE MUSICAL DE PROXIMITAT JO, TRAVESTI de Josep M. Miró (La Model i Centre de les Arts Lliures)
• MILLOR ESPECTACLE DE DANSA TEMPO de Toni Mira (Mercat de les Flors)
• MILLOR ESPECTACLE D’ESCENA HÍBRIDA THAUMA de Magda Puig i Andreu Martínez (Teatre Lliure)
• MILLOR PROPOSTA DE CIRC  28è CRIC D’HIVERN: GLATIR de Magda Puig i Oriol Escursell (Ateneu Popular 9Barris)
• MILLOR ESPECTACLE FAMILIAR DINS EL COR DEL MON d’Engruna Teatre (SAT! Sant Andreu Teatre i Sala Beckett)
• MILLOR ESPECTACLE DE MÀGIA STRAFALARI del Mag Lari (Casino l’Aliança del Poblenou)
• MILLOR ESPECTACLE D’HUMOR LA RÀDIO QUE EM VA PARIR d’Andreu Buenafuente (Teatre Victòria)
• MILLOR ESPECTACLE DE CARRER UNA TAULA de Agrupación Sr. Serrano (Plaça de Catalunya)
• MILLOR PROPOSTA LÍRICA TURANDOT amb direcció de Núria Espert (Gran Teatre del Liceu)
• MILLOR DIRECCIÓ Carlota Subirós: LA PLAÇA DEL DIAMANT (Teatre Grec i Teatre Nacional de Catalunya)
• MILLOR INTERPRETACIÓ Victoria Luengo: PRIMA FACIE (Teatre Poliorama)
• MILLOR INTERPRETACIÓ DE REPARTIMENT Roser Batalla: LES CONGRÈS NE MARCHE PAS (Teatre Lliure)
• MILLOR INTERPRETACIÓ DE MUSICAL Mara Jiménez: UN AMOR PARTICULAR (Teatre Condal)
• MILLOR INTERPRETACIÓ REVELACIÓ Miriam Moukhless: NODI: DE GOSSOS I MALDITOS (El Maldà)
• MILLOR ADAPTACIÓ Ferran Dordal: LA PLAÇA DEL DIAMANT (Teatre Nacional de Catalunya)
• MILLOR AUTORIA ORIGINAL Jordi Casanovas: Jauría (Teatre Romea)
• MILLOR ESPECIAL DEL JURAT L’imperatiu categòric (Teatre Lliure)
• MILLOR ESPECIAL DELS RECOMANDORS DE TEATREBARCELONA Francesc Casadesús

El pròxim dilluns 22 de juliol el Teatre Romea acollirà l’acte de proclamació i lliurament del 50è Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu, que distingeix la millor actriu de la temporada teatral barcelonina. Des del 2022, la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya (FGTAC) i la revista Núvol assumeixen l’organització del guardó, conjuntament amb l’Ajuntament de Molins de Rei i la Fundació Romea. La guanyadora d’enguany és l’actriu Àgata Roca, per la seva interpretació a l’espectacle L’imperatiu categòric.

L’Espai d’Arts Escèniques de Sant Quirze és soci de la Federació de Grups de Teatre Amateur.

El premi en honor a l’actriu i directora de Molins de Rei s’ha atorgat anualment des de 1973. Impulsat des del món del teatre amateur, ha premiat a artistes molt reconegudes de l’escena catalana, entre elles Núria Espert, Anna Lizaran, Mercè Arànega, Clara Segura, Emma Vilarasau o Imma Colomer. El 2022, la revista cultural Núvol va prendre el relleu de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) per coorganitzar el premi amb la FGTAC, la Fundació Romea, l’Institut del Teatre i l’Ajuntament de Molins de Rei, amb la voluntat de rellançar-lo després de la pandèmia.

El jurat d’enguany ha estat format per quatre membres de la Federació (Antoni Font, Magda Garcia, Josep Mayolas i Josep M. Porta) i quatre crítics de Núvol (Martí Figueras, Oriol Osan i Tort, Ana Prieto Nadal i Oriol Puig Taulé). Aquest ha decidit, per unanimitat, atorgar el Premi Memorial Margarida Xirgu 2024 a l’actriu Àgata Roca per la seva participació en l’espectacle L’imperatiu categòric. Amb dramatúrgia i direcció de Victoria Szpunberg, aquesta producció del Teatre Lliure va exhaurir entrades el passat mes de març i tornarà a representar-se al Lliure de Gràcia el juny del 2025. Acompanyada en escena per l’actor Xavi Sáez, Àgata Roca encarna una professora universitària de mitjana edat «que travessa el llindar de la invisibilitat» en un espectacle que sembla mostrar-nos que «la llei moral no és enlloc més que dins nostre», segons sosté el filòsof i escriptor Arià Paco Abenoza.

El jurat ha destacat l’extrema intel·ligència escènica de l’actriu, que aconsegueix dotar al personatge escrit per Szpunberg de multitud de capes. La Clara G. és una professora universitària a la vora de l’abisme, i reuneix en la seva figura diverses problemàtiques de la dona contemporània. La gentrificació, la crisi de l’habitatge o la precarietat del món universitari són encarnades per Roca amb precisió i ironia, amb un personatge que deambula per la ciutat com una ànima en pena i amb un secret dins la bossa. «Àgata Roca és la demostració pràctica que les actrius guanyen en matisos i expertesa amb els anys», afirma Oriol Puig Taulé.

Cada any una figura internacional del món del teatre fa un missatge coincidint amb el Dia Mundial del Teatre. Aquest 27 de març de 2024, la persona triada és el noruec Jon Fosse.

Jon Fosse és un reconegut escriptor noruec nascut el 1959. El seu extens treball inclou obres, novel·les, col·leccions poètiques, assaigs, llibres infantils i traduccions. El 2023 va ser premiat amb el premi Nobel de literatura. Escriu en l’estàndard nynorsk del noruec, més minoritari i menys influït pel danès.

Obres seves s’han estrenat en català al Teatre Malic, a la Beckett, a l’Institut del Teatre, Porta 4 de Gràcia, Versus Teatre i a La Seca Espai Brossa. Recentment s’han traduït obres seves al català.

L’Art és la Pau

Cada persona és única, alhora, també semblant a cada altra persona. La nostra aparença visible i externa és diferent de la de tots els altres, és clar, i això està molt bé, però també hi ha una cosa dins de cadascun de nosaltres que només pertany a aquesta persona, que és només d’aquesta persona. Podríem anomenar-ho esperit o ànima. O bé podríem decidir de no etiquetar-ho amb paraules, simplement deixar-ho estar.

Però encara que tots som diferents els uns dels altres, també som semblants. Les persones de cada part del món són fonamentalment similars, no importa quina llengua parlem, quin color de pell tenim, quin color de cabell tenim.

Això potser és una mena de paradoxa: que siguem completament semblants i totalment diferents alhora. Potser una persona és intrínsecament paradoxal, en el nostre pont entre el cos i l’ànima, abastem tant l’existència més terrenal i tangible com alguna cosa que transcendeix aquests límits materials i terrenals.

L’art, el bon art, aconsegueix de manera meravellosa combinar l’absolutament únic amb l’universal. Ens permet entendre el que és diferent —podries dir el que és estranger— com a universal. En fer-ho així l’art trenca les barreres entre les llengües, les regions geogràfiques, els països. No només reuneix les qualitats individuals de cadascú sinó també, en un altre sentit, les característiques individuals de cada grup de persones, per exemple, de cada nació.

L’art no ho fa aplanant les diferències i fent que tot sigui igual, sinó al contrari, mostrant-nos el que és diferent de nosaltres, el que és estrany o aliè. Tot bon art conté precisament això: alguna cosa alienígena, alguna cosa que no podem entendre completament i, alhora, sí que entenem, d’alguna manera. Conté un misteri, per dir-ho així, alguna cosa que ens fascina i, per tant, ens empeny més enllà dels nostres límits i, en fer-ho, crea la transcendència que tot art ha de contenir en si mateix per portar-nos cap a ella.

No conec cap millor manera de reunir els oposats. Aquest és l’enfocament invers dels conflictes violents que veiem amb massa freqüència en el món, els quals es lliuren a la temptació destructiva d’aniquilar tot allò estranger, tot allò únic i diferent, sovint fent servir les invencions més inhumanes que la tecnologia ha posat al nostre abast. Hi ha terrorisme al món. Hi ha guerra perquè les persones també tenen una part animal, impulsada per l’instint de veure l’altre, l’estranger, com una amenaça a la seva pròpia existència en lloc de com un misteri fascinant.

Així és com la singularitat, les diferències que tots podem veure desapareixen, deixant enrere una uniformitat col·lectiva on qualsevol cosa diferent és una amenaça que cal erradicar. El que es veu des de fora com una diferència, per exemple en la religió o la ideologia política, es converteix en alguna cosa que cal derrotar i destruir.

La guerra és la batalla contra allò que hi ha en el fons de tots nosaltres, alguna cosa única, i també és una batalla contra l’art, contra el que hi ha al fons de tot l’art.

He estat parlant aquí de l’art en general, no específicament del teatre ni de la dramaturgia, però això és perquè, com he dit, tot bon art, en el fons, gira al voltant del mateix: agafar allò que és absolutament únic, absolutament específic, i fer-lo universal. Unir el particular amb el universal mitjançant la seva expressió artística: no eliminant la seva especificitat sinó destacant aquesta especificitat, deixant que el que és estranger i desconegut brilli clarament.

La guerra i l’art són oposats, igual que la guerra i la pau són oposats – és tan simple com això. L’art és pau.
 

Jon Fosse
Dia Mundial del Teatre 2024

Traducció al català a cèrrec d’Ariana Silvan, coordinadora pedagògica de Lazzigags Escola d’Arts Escèniques.

Si busques un regal diferent, que t’asseguri que l’encertes i que reforci la cultura a Sant Quirze, estàs de sort.
Et proposem que regalis dues entrades per les obres que s’escullin de la 4a Mostra TASQ.

Qui rebi el regal ens haurà d’escriure per correu electrònic amb antelació i li canviaren el val per dues entrades vàlides.

Ho trobaràs a Entràpolis.

Convoquem a l’Assemblea General Ordinària de l’Espai d’Arts Escèniques de Sant Quirze, que serà el pròxim dijous 30 de novembre a les 20.30 h, mitjançant la plataforma virtual Zoom, amb el següent Ordre del Dia:

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea anterior.
2. Econòmica. Estat de comptes i Pressupost curs 23-24. Aprovació quotes.
3. Informació Escola.
4. Informació Programació.
5. Elecció de càrrecs.
6. Intervencions obertes a socis i sòcies.

El pròxim dilluns 17 de juliol el Teatre Romea acollirà l’acte de proclamació i lliurament del 49è Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu, que distingeix la millor actriu de la temporada teatral barcelonina. La guanyadora d’enguany és l’actriu Mont Plans, per la seva interpretació a l’espectacle Cadires.

Des de l’any passat la revista Núvol i la Federació de Grups de Teatre Amateur assumeixen l’organització del guardó, conjuntament amb l’Ajuntament de Molins de Rei, la Fundació Romea i l’Institut del Teatre. L’Espai d’Arts Escèniques és membre de la Federació.

El premi Margarida Xirgu, en honor a l’actriu i directora de Molins de Rei s’ha atorgat anualment des de 1973. Impulsat des del món del teatre amateur, ha premiat a artistes molt reconegudes de l’escena catalana, entre elles Núria Espert, Anna Lizaran, Mercè Aránega, Clara Segura, Emma Vilarasau o Imma Colomer. L’any passat, la revista cultural Núvol i la Federacióvan prendre el relleu de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) per coorganitzar el premi amb la Fundació Romea, l’Institut del Teatre i l’Ajuntament de Molins de Rei, amb la voluntat de rellançar-lo després de la pandèmia. La guanyadora del Premi Margarida Xirgu 2022 va ser la Míriam Iscla.

El jurat d’enguany ha estat format per quatre membres de la Federació (Magda Garcia, Josep Mayolas, Elisa Poch i Josep M. Porta) i quatre crítics de Núvol (Martí Figueras, Oriol Osan, Ana Prieto Nadal i Oriol Puig Taulé). Aquest ha decidit, per unanimitat, atorgar el Premi Memorial Margarida Xirgu 2023 a l’actriu Mont Plans per la seva participació a l’espectacle Cadires. Amb dramatúrgia i direcció d’Albert Arribas, aquesta producció de Centaure Produccions i Teorema Teatre s’ha pogut veure al Teatre Goya i a diverses localitats catalanes. Acompanyada en escena per l’actor Oriol Genís, Mont Plans fa un repàs a la seva carrera i alhora un homenatge a l’ofici de l’actor.

Cada any una figura internacional del món del teatre fa un missatge coincidint amb el Dia Mundial del Teatre. Aquest 27 de març de 2023, la persona triada és Samiha Ayoub.

Samiha Ayoub és una actriu egípcia coneguda pel seu treball a l’escenari, al cinema i a la televisió. El 2015 va rebre el Premi Nil en les Arts i la sala gran del Teatre Nacional d’Egipte rep el seu nom, en honor a la seva destacada carrera en cinema i teatre, i les seves contribucions. a les arts teatrals a Egipte.

Per a totes les meves amistats, artistes de teatre de tot el món,
 
Els escric aquest missatge en el Dia Mundial del Teatre, i per més que m’inundi la felicitat d’estar parlant amb vostès, cada fibra del meu ser tremola sota el pes d’allò que patim tots – tant artistes teatrals i no teatrals – de les pressions demolidores i els sentiments oposats enmig de l’estat actual del món. La inestabilitat és un resultat directe d’allò que està passant en el nostre món avui dia en termes de conflictes, guerres i desastres naturals que han tingut efectes devastadors, no només en el nostre món material, sinó en el nostre món espiritual i la nostra pau psicològica.
 
Us parlo avui mentre tinc la sensació que el món sencer s’ha tornat com illes aïllades, o com vaixells que fugen en un horitzó ple de boira, cadascun d’ells desplegant les seves veles i navegant sense guia, sense veure res en l’horitzó que ho guia i, malgrat això, continuen navegant, esperant arribar a un port segur que el contingui després del seu llarg caminar enmig d’una mar rugent.

 El nostre món mai ha estat tan estretament connectat entre si com ho està avui, però tampoc mai hem estat més dissonants i més lluny l’un de l’altre que avui. Heus aquí la dramàtica paradoxa que ens imposa el nostre món contemporani. Malgrat que estem presenciant la convergència en la circulació de notícies i comunicacions modernes que va trencar totes les barreres de les fronteres geogràfiques, els conflictes i tensions que viu el món van depassar els límits de la percepció lògica i van crear, enmig d’aquesta aparent convergència, una divergència fonamental que ens allunya de la veritable essència de la humanitat en la seva forma més simple.


El teatre en la seva essència original és un acte purament humà basat en la veritable essència de la humanitat, que és la vida. En paraules del gran pioner Konstantin Stanislavsky: “Mai entris al teatre amb fang als peus. Deixa la pols i la brutícia fora. Deixa les teves petites preocupacions, disputes, petites dificultats amb la teva roba exterior – totes les coses que arruïnen la teva vida i desvia la teva atenció del teu art – a la porta”. Quan pugem a l’escenari, el pugem amb una sola vida dins nostre per a un ésser humà, però aquesta vida té una gran capacitat de dividir-se i reproduir-se per convertir-se en moltes vides que projectem en aquest món perquè cobri vida, floreixi i escampi la seva fragància als altres.
 
El que fem en el món del teatre com a professionals de la dramatúrgia, de la direcció, de la interpretació, de l’escenografia, de la poesia, de la música, de la coreografia, i la tècnica, tothom nosaltres sense excepció, és un acte de creació de vida que no existia abans de pujar a l’escenari. Aquesta vida mereix una mà afectuosa que la sostingui, un pit amorós que l’abraci, un cor bondadós que la simpatitzi i una ment sòbria que li proporcioni les raons que necessita per continuar i sobreviure.
 
No exagero quan dic que el que fem en l’escenari és l’acte de la vida mateixa i generar-la del no-res, com una brasa ardent que centelleja en la foscor, il·luminant la foscor de la nit i escalfant la seva fredor. Som nosaltres qui donem a la vida la seva esplendor. Qui l’encarnem. Qui la fem vibrant i significativa. I som nosaltres qui donem les raons per entendre-la. Qui emprem la llum de l’art per enfrontar la foscor de la ignorància i l’extremisme. Qui abracem la doctrina de la vida, perquè la vida es propagui en aquest món. Per això posem el nostre esforç, temps, suor, llàgrimes, sang i nervis, tot el que hem de fer per aconseguir aquest noble missatge, defensant els valors de la veritat, el bé, la bellesa, i creient veritablement que la vida mereix ser viscuda.
 
Us parlo avui, no sols per parlar, o fins i tot per celebrar al pare de totes les arts, el “teatre”, en el seu dia mundial. Més aviat, us convido a estar en unió, nosaltres, de la mà i espatlla amb espatlla, per cridar a tot pulmó, com acostumem a fer en els escenaris dels nostres teatres, i deixar que les nostres paraules surtin per despertar la consciència del món sencer, per buscar en nosaltres l’essència perduda de l’ésser. L’ésser lliure, tolerant, amorós, simpàtic, gentil i comprensiu. I permetre’ls rebutjar aquesta imatge vil de brutalitat, de racisme, de conflictes sagnants, de pensament unilateral i d’extremisme. L’ésser humà ha caminat sobre aquesta terra i sota aquest cel durant milers d’anys i continuarà caminant. Així que tregui els peus del fangar de les guerres i dels cruents conflictes i deixi’ls a la porta de l’escenari. Potser aleshores la nostra humanitat, que s’ha aombrat en el dubte, torni a convertir-se en una certesa categòrica que ens faci veritablement aptes per sentir-nos amb l’orgull de ser humans i en germanor.
 
Aquesta és la nostra missió, nosaltres professionals de la dramatúrgia, qui porta la torxa de la il·lustració, des de la primera aparició del primer actor en el primer escenari: estar al capdavant per enfrontar tot el que és lleig, sagnant i inhumà. Ho confrontem amb tot allò que és bell, pur i humà. Nosaltres, i ningú més, tenim la capacitat de difondre la vida. Propaguem-nos junts pel bé del món i de la humanitat.
 

Samiha Ayou
Dia Mundial del Teatre 2023

Traducció al català d’Emma Peitx